Argilaga Blog

Una mica d'història audiovisual

2012-02-06T13:42:00.001-08:00

Video fet per ún grup d'estudiants de la URV per un treball per la universitat sobre l'Argilaga.

El poble dels bons homes

2012-02-05T07:10:00.000-08:00

Era una vegada un poble imaginari en el que habitava el cap del poblat dels homes de negre, rival etern del petit poblat dels bons homes. El cap era ric i poderós però no era feliç. I no ho era perquè cada estiu els bons homes s'alçaven vencedors en els jocs que es celebraven. Els habitants del país imaginari lloaven la modestia, l'humiltat i l'austeritat dels bons homes.

Fart de tantes humillacions, el cap va contractar un capatàs sense escrúpuls que havia aconseguit èxits en altres pobles. El cap li va donar tot el poder. El capatàs va reunir als més forts per acabar amb el regnat dels bons homes. Pèrò aquell estiu els petits i llestos homes van tornar a guanyar en els jocs. El cap sabia que tenia que fer joc brut i va acusar als bons homes de fer trampes i prendre pòcimes per ser més forts i llestos. Fins i tot, va baixar fins a les quadres per posar pals a les rodes dels seus vehicles.

Finalment va arribar l'estiu en el que després de trampes, joc brut i ficar pals a les rodes el capatàs va guanyar als bons homes. El cap li va donar tot l'or del mon. Però el cap no va rebre les felicitacions del poble imaginari ja que van seguir preferint la modestia, l'humiltat i l'austeritat dels bons homes encara que haguessin perdut els jocs.

Montbuí i l'Argilaga. Any 1583

2012-02-04T04:49:00.000-08:00

En el fogatge de 1553 es delimita el terme de Montbuí i més ben dit el de l'Argilaga de Monssèn MIquel Buy, el qual tenia una llargària d'un quart i mig, d'ample menys de mig quart i de rodaria dos quarts. Afrontava am Peralta i el Catllar a migdia i a tramuntana.

El dia 29 de maig de 1583, amb 24 batallades de campana es convocà a tota la universitat del Catllar per donar comptes al comte Guerau III de Queralt, cobrar els delmes i primícies, actuant com a notari Montserrat Alberni i com a jurat per l'Argilaga, en Antoni Alies.

En l'esmentat capbreu s'indica les propietats existents a Montbuí i a l'Argilaga, però solament contribuïen els que les tenien al terme del Catllar. La distribució de les mateixes en els dos nuclis era:

- Joan Forama que vivia a l'Argilaga, tenia una coasa i un corral amb una propietat de 100 jornals.

- Anton Alies que vivia a l'Argilaga, tenia un corral i una propietat de 85 jornals. Contribuïa a l'església del Catllar amb 3 cortans de foment.

- Salvador Labejat que vivia a Montbuí, posseïa casa i corral amb una propietat de 25 jornals.

- Pere Alies, que vivia a Montbuí al castell amb una propietat de 40 jornals, contribuïa a l'església del Catllar amb un cortà de forment.

A l'Argilaga, depenent del Catllar, era formada per 5 cases i amb un total de 340,5 jornals de terra repartits de la següent manera:

- Joan Sagí de fora tenia una casa i un corral amb una propietat de 75,5 jornals. Contribuïa a l'església del Catllar amb 2,5 cortans de foment.

- Jaume Armengol tenia una casa i un corral amb una propietat d'iun jornal de terra.

- Joan Sagí de dins tenia una casa, un hort, dos corrals i una botiga amb una propietat de 46 jornals. Contribuïa a l'església del Catllar amb 3 cortans de foment.

- Anton Alies tenian una casa i un corral. La popietat la tenia al terme de Montbuí.

Tenint ja la capella sota la invocació de Sant Roc al terme de Montbuí, tots els seus habitants tenien la obligació de fer el compliment pasqual a l'església del Catllar i en aquest any foren 10 els que anaren a fer la creu com vulgarment es coneixia.

Al mateix any, el senyor del lloc, Martí Joan de Montbuí, incoà procés contra Joan Sagí, de fora, per resistir-se a pagar els delmes dels grans, fruits i bestiar que li corresponien com a senyor de Montbuí. El plet el continuarà dos anys després el que serà el nou senyor de Montbuí, Pere Elies (pagès i veí de Montbuí que fou l'administradors dels bens) i finalment una sentència judicial donà raó a Pere Alies.

Josep Maria Masgoret Rull

Metereologia

2012-02-04T04:25:00.000-08:00

Avui a la nit ha gelat a l'Argilaga. Temperatura per sota dels 0º. Moltes plantes les ha cremat el fred. Molta gent ha tapat els tarongers i els llimoners per protegir-los de les altes temperatures. Vent fred. Sol interessant al migdia calentant les cases orientades cap a migjorn. 04/02/2012

Fotografia l'Argilaga des del campanar

2012-01-26T12:23:00.001-08:00

Escola Pública L'Argilaga

2012-01-26T12:16:00.000-08:00

Segell de l'antiga escola pública de l'Argilaga.
D'un llibre sobre el general Moragues.

Festa Major l'Argilaga 2011

2012-01-26T11:00:00.001-08:00

Autor: Marc Dalmau

Festa Major d'Hivern l'Argilaga 2012

2012-01-23T15:31:00.001-08:00

Recordant la Senyora Maria

2012-01-23T13:31:00.000-08:00

Demà deixaré de bon matí -si a Déu plau-, aquesta Barcelona, aquests carrers bruts, d'aire mesquí, de sorolls i d'una bossa que no sona.

Marxaré camí endavant fins a trobar aquella gent que és pagesa i és honrada, que creu en Déu i li agrada treballar, la magnífica gent de l'Argilaga.

Acolliu-me i accepteu-me, gent de Déu mentre fujo d'aquest traït que em mortifica, permeteu-me estimar una mica més.

Benvolguda veïna :

La teva opinió llençada ahir a la nit, mentre seiem a la fresca, crec que mereix una resposta, més ampla que un tímid desacord dins la conversa general. “La gent de l'Argilaga a l'hivern, es tanquen dins, com els ossos".

Veïna! Com es veu que no saps que dius! L'hivern és l'estació del repòs, de la quietud, però no de l'avorriment.

Quan ja ha arribat el fred cal podar la vinya i collir l'oliva. Els homes i les dones encara tenen feina, no els queda temps per avorrir-se. La feina de l'hivern no és tan espectacular com la de l'estiu, però també s'ha de fer. Salar les olives, asclar llenya, apariar la roba de poc ús, que tot l'estiu s'ha deixat de qualsevol manera, desfer la llana d'uns coixins atapeïts, fer sabó si tenim oli ranci... No saps quantes coses cal fer durant l'hivern! La mestressa de casa torna a recuperar el pols de la casa, que havia abandonat per córrer darrera el seu home per esporgar o ensulfatar o qualsevol altre feina. Si n'és any, qualsevol mestressa de casa tindrà bolets en conserva i codonyat i un rebost ben ple de tota mena de pots i potets amb el que sobrava de l'abundor de l'estiu: tomacons penjats, pebrots en vinagre.... tot un munt de riqueses culinàries que se li han emportat molt de temps. La mestressa de casa pagesa és diligent i sap més d'economia que en Solchaga.

Si és vella, farà jerseis pels néts o recosirà la roba si hi veu bé, fara un espuntillat de ganxet a un joc de taul a o allarqarà un vestidet de la petita, que creix tan de pressa. Si és més jove tal vegada esperarà que es faci fosc per recollir-se dintre i poder llegir un tros d'alguna novel•la que li han jurat que era molt bona. La televisió vindrà havent sopat. Hi ha temps per a tot a l'hivem. Si és llesta, seguirà els exercicis dels fills que els han manat a l'escola, i si en sap, els ajudarà.

Qualsevol mare sap, no obstant, que n'hi ha prou que segui prop dels fills mentre fan els deures, que faci una petita pregunta, que doni un consell, per que la criatura es senti acompanyada i sàpiga que la mare és present, que participa de les seves tasques encara que no hi intervingui. La mare desprèn un fluid invisible que enforteix la voluntad deis fills, és com una força que els anima i els guia. Mai no serà igual un menjador on els nanos facin els deures mentre la mare és a comprar a un menjador a on, mentre els nanos treballen, la mare seu en un racó sota el llum de peu llegint o cosint. Pensa-ho, encara’t amb aquesta diferència impalpable però certa. Adona't de la influència benefactora de la mare, solament estant present.

I quant la mainada dorm, que bé que s'està calentó al llit a l'hivem, si el pare mira un partit de futbol a la televisió, la mare , un xic lassa, pot tancar els ulls i deixar-se envair per la comoditat d'una poltrona passant de crits i gols, dirigint la mirada cap dins, examinar calladament la seva vida, dir-se sense embuts si ha rebut el que esperava i si ha donat el que els altres esperaven . Pot preguntar-se si podrà anar aguantant la càrreqa de la família mentre la família creix i comença a tenir els problemes propis de tota adolescència. La mare pot repassar tots els fets que conformen la seva vida actual, pot adonar-se cabdalment en el transcurs d'aquestes reflexions, de l'ajut que rep del seu home, que en definitiva és la soca on descansa ella, que és un tronc que sosté aquelles branques i branquillons que ara dormen calentets al llit. Si ella també té son i no espera veure qui quanyarà, quan faci un petó al seu home i li digui "bona nit", serà un petó sincer, un petó que vol dir qràcies per cada gota de suor que has suat pel nostre benestar, qràcies per la companyia, per l'amor callat que ens tens a tots... gràcies, gràcies.

I aquell pagès pelut i cortlt pel sol. De poques paraules i fets honestos, s'adonarà que aquell petó porta un do que li endolceix el cor. Segurament no sabria dir què sent quan la seva dona li fa un petó així, però segur, que en copsa tota la intenció.

I queden les àvies, les "padrines", que prop del foc resen el rosari i van a dormir aviat. Les àvies que ajuden a pujar els plançons i que deixaran prou bon record perquè quan els néts tinguin seixanta anys encara diguin: "La meya ávia ..." amb una mica de melangia.

Però tot això, no és mes del que passa a casa meva i a casa de l'altre o de l'altre, però a I'Argilaga i arreu del món, l'hivern no afecta solament a les famílies. Afecta a la natura entera.

Has vist què passa a una cabeça d'alls qua és hora de sembrar-los? Totes les dones pelem i trinxem un gra d'all sense adonar-nos que estem manipulant una cosa viva, una vida que si no la destruíssim seria capaç de donar més vida . L'all no es salva del nostre ganivet, espera pacientment, per ser destruït en el procés de crear una vida nova.

I cada gra de blat espera escapar del moliner i poder ser enterrat a fi de que d'ell surti una espiga. El gra de blat sap que no viurà per veure el fruit del seu sacrifici però s'hi lIiura en una total donació.

I un roser, i un cep . i una pomera , tots , tots senten que I'hivern és un temps de preparació, de repòs per poder prendre una embranzida que els ha de portar fins a la rosa, o a la poma, o el vi novell.

Quan t'avorreixis a I'hivern, tracta d'imaginar que ets un rabassó que després de la xollada de la poda t'has quedat quiet però impacient perquè sents en tot el cos un pessigolleig que anuncia la nova brotada.

No ho dubtis , el cep sent, el cep està content encara que tu el vegis com un petit esquelet d'arbre. El cep sap que així que s'allargui el dia comencarà a córrer per les seves venes la saba que es mantenia quieta i que ací i allà apareixeran uns brots delicats, d'un verd tendre amb un petit ribet rosat. Tal vegada al cep li resulta dolorosa la brotada, com un part, però segur, segur, que el cep està content.

Creus que és avorrit l'hivern, veïna?

A una veïna de I’Argilaga

Maria Cuni Sans

2012-01-23T13:30:00.000-08:00

Si entreu en aquesta pàgina web podeu veure el reportatge complet sobre l'Argílaga publicat a la web de la revista. Clica aquí per veure la revista digital amb el reportatge.

Carles el Poll

2012-01-23T13:22:00.001-08:00

Bandolerisme

En Carles Poll de l’Argilaga. Lladre de camins, bandoler setcentista o guerriller austricista.

Va ser un dimoni o un àngel? Les seves activitats van ser criminals o llibertàries? Morí com un vulgar delinqüent o com un màrtir? Seguint fórmules morals o reivindicatives, la seva figura pot quedar totalment desfigurada per l’imaginari popular. L’únic que sabem certament d’ell són els caràcters en tinta de l’escrivà del Consell que en va redactar l’acta d’execució al 1703. Va ser un bandoler de l’Argilaga que devia convertir l’assalt de camins en una activitat habitual. Al final va ser el seu cap i no el de les seves víctimes el que acabà penjant d’una gàbia a un dels portals de la ciutat de Tarragona. Ocasionà molts mals de caps a les autoritats del moment, devia ser odiat per molts i estimat per molts pocs. Aquest text és el meu homenatge cap aquest personatge el qual ha estat maltractat per la historiografia del passat (CORTIELLA 1982). La seva forma de morir va ser molt similar a la que va sofrir el bandoler Joan Serra o la Pera que va ser esquarterat a Valls al 1815 en una cruïlla de carrers, acusat també de diferents crims al Camp de Tarragona i a qui Lluis Llach va dedicar al 1968 la seva cançó “El bandoler” amb finalitats clarament polítiques.

A en Carles Poll la propaganda del moment el va acusar “…de latrossinis, camposicions ÿ omicidis…” però potser s’escapen alguns detalls. Pels seus enemics obviament va ser un delinqüent però pels seus simpatitzants podia haver representat un rebel. Va morir al 1703 durant la primera fase de la Guerra de Successió Espanyola (1702-1714). En aquell moment la candidatura del borbó Felip V va trobar una forta oposició pels partidaris de Carles d’Àustria. Podria haver estat en Carles Poll un guerriller antiborbònic? La documentació en aquest sentit és molt lacònica. Seria molt fàcil dimonitzar aquest personatge i considerar-lo un delinqüent despietat com van fer en el seu moment les autoritats. O al contrari també seria molt fàcil caure en el romanticisme i considerar-lo un heroi com en Pere Joan Barceló i Anguera o “Carrasclet”. Del que no hi ha dubte és que estem amb tota probabilitat més a prop d’un bandoler que d’un delinqüent. De bandolers ni ha hagut en totes les etapes històriques. Coneixem en la Pera, en Carrasclet, en Serrallonga, en Rocaguinarda o en Tallaferro. Dir que aquest personatge era un guerriller és pensar que darrera seu hi havia alguna lluita contra el poder establert. Alguna cosa es pot esbrinar de la documentació que ens ha arribat i potser també del context històric. Simultàniament en aquest segle es viurà un augment important de la població on el bandolerisme va estar molt lligat a la manca de productes alimentaris i a les crisis de subsistència.

El que coneixem d’ell es troba en l’acta d’execució conservada a l’AHT. El document parla de “Carlos Poll del lloch de la Argilaga”. Desconeixem si Poll era el seu cognom real o bé si era el sobrenom amb que se’l coneixia de forma més popular. En el capbreu de 1695 apareix una Maria Coll, esposa del principal terratinent de la població, Pau Domingo. Podríem pensar que qui va redactar l’acta va cometre un error i en lloc d’escriure Coll va escriure Poll. En tot cas, és molt difícil que el cognom de la mare hagués acabat passant al seu fill. D’on podríem extreure més informació és precisament de la forma com se l’anomenava. Normalment els sobrenoms s’utilitzen per definir les habilitats o característiques més marcades dels personatges que descriuen. El Poll és un sobrenom que no està parlant d’un personatge perillós o violent sinó tot al contrari, un personatge pròxim i popular, les accions del qual devien ser força conegudes. Els sobrenoms són ficats moltes vegades per actes realitzats durant els primers anys. Potser de petit l’agafaren en un galliner robant polls i se li quedà el nom del Poll. El document també ens diu que va estar present “…en lo Camp de Targna”. Per tant es devia saber moure pels camins amb facilitat i devia gaudir de cert recolzament per dur a terme les seves accions. Aquests personatges, malgrat els seus actes, eren religiosos ja que la moral imperant de l’època també ho era. No seria erroni pensar que en Poll s’acostés sovint a la parròquia de Sant Roc de l’Argilaga per buscar perdó pels seus crims. Les seves eines de treball devien ser la daga, el pedrenyal i la pistola de butxaca.

Després d’ocasionar molts forfets al Camp de Tarragona, fou condemnat l’any 1703, a ser degollat i el seu cos fet a quartos i el seu cap es va col•locar dins d’una gàbia de ferro.

“…convinint que per ordre de dit Real Consell, escrivia a la ciutat participant com aquell havia passat a sentencia a la causa criminal de Carlos Poll del lloch de la Argilaga condemnandlo en ser degollat y fer quartos, y que lo seu cap fos posat en una gabia de ferro en un dels portals de la pnt. Ciutat perquè fos vist, ÿ servis de exemplar per ser atrosses los delictes havia fet dit Poll…”.

El text ens diu que va ser capturat viu i que va gaudir d’un judici abans de la pena de mort. En aquesta època encara no es realitzava la mort per guillotina sinó que el degollament era manualment amb daga, destral o espasa. Un cop mort el seu cos va ser desmembrat. Una forma era la de lligar cada una de les extremitats a un animal i colpejar-los perquè augmentessin la tensió. D’aquesta manera es feien quatre parts del condemnat i el cap es col•locava en una gàbia de ferro en un dels portals perquè servís d’exemple. Aquestes execucions normalment eren un espectacle públic i en alguns casos el cap del condemnat era passejat pels carrers de la ciutat, en una espècie de processó macabra, perquè fos vist i així servís d’exemple. Si va arribar viu al patíbul devia morir per el tall al coll que li infringí el botxí. El portal on finalment s’exposà la seva testa podria haver estat el del Roser, el de Sant Antoni, el Portalet, el de Lleida o el del Carro. Ironies del destí, el cap del Poll va acabar dins d’una gàbia mentre els quartos del seu cos devien ser repartits en diferents camins del Camp de Tarragona. Els caps dels condemnats hi podien arribar a estar anys penjats d’aquestes gàbies en els portals perquè els veiessin els vianants. L’objectiu d’aquesta pràctica era posar fre a les activitats que estaven fora de la llei. La captura, el captiveri, el judici, la sentència i l’execució són elements que es troben també en la vida d’alguns personatges històrics com Jesús de Natzaret.

A l’acta d’execució apareix en Narcís Anglasell i de Roca, jutge del Real Consell a Tarragona.

“Fonch proposat per los Iltres. Srs. Cònsuls per quant havent rebuda una carta de set del corrent, escrita per lo Sr. Dn. Narcís de Anglasell ÿ de Roca, jutge del Real Consell del pnt. Pat”.

El Real Consell devia estar situat a prop d’on actualment trobem l’edifici de l’Antiga Audiència a la plaça del Pallol de Tarragona, al costat del portal del Roser. En aquesta carta el jutge demanava que fos la ciutat de Tarragona qui contribuís en les despeses d'execució d'en Carles Poll.

“Y al mes parts ÿ que per dit effecte ÿ execució del predit dit Real Consell incinuava, que la pnt ciutat contribuís la part lo que fora menester en eix particular perço delibere VS. si la Ciutat contribuira en lo gasto…".

Els veguers digueren que l’assessor de l’arquebisbe s’havia ofert a pagar una part. Aquest apunt és interessant ja que sembla que a inicis del segle XVIII alguns canonges de la Seu de Tarragona eren proborbònics.

“…encaraque segons han insinuat los Iltres. Señors veguers de la pnt ciutat, lo Señor Jaume Alberich, Assessor del camp que lo Ilm. Sr. Archebisbe de la pnt ciutat, ha offert contribuhin la part en dit gast o altramet delibere VS. lo fahedor”.

El més irònic del cas és que hi hagué un enfrontament entre la ciutat i els veguers ja que la ciutat volia que fossin aquests darrers qui paguessin les despeses d'execució al•legant que la ciutat mai s’havia fet càrrec d’aquestes sentències.

“Y per dita Iltre. Prohomania fonch deliberat que attenten que la ciutat no ha fet ninguna Instancia ÿ que no te mes merament que lo Privilegi de Juÿ de Proms, ÿ que maÿ ha contribuit ningún gasto en las execucions de Sentencias, sino que ha corregut sempre a gastos dels veguers que tenen los utils de la Jurisdicció, ÿ per los gastos podian ocasionar estos exemplars en lo essdevenidor ÿ al mes perjudicis que podían resultar a la Ciutat, ans be que la Ciutat no contribuhesca en ningun gasto, sino que se escriga al Sr. Dn. Narcis de Anglasell donantli las gracias ÿ allegant estos motius peraque escrvia estos gastos ala Ciutat deixant lo escriurer ala disposicio dels Iltres. Srs. Consuls”.

Possiblement, de no haver solucionat aquestes disputes institucionals, en Carles Poll hagués acabat el seus dies a la presó on estava reclòs. La cel•la devia estar o bé al Real Consell o bé a la presó de la Municipalitat situada a l’antic ajuntament de la ciutat, al carrer Major de Tarragona. Aquesta presó és actualment un espai tancat, sense finestres i amb moltes marques fetes pels presoners a les parets.

Van ser 20 els prohoms que es van reunir a la casa Consular de la ciutat de Tarragona portats pel cas d’aquest bandoler setcentista:

“Los Iltres Sr. Agustí de Prat, Joan Arquer i Joan Sabater, señors consuls. Dn. Agustí Borras, Dn. Josep Sunÿer, Dn. Gabriel de Borras, Antoni Cases, Dn. Pedro Montoliu, Ambros de Foraster, Bonaventura Ceresso, Francisco Martí ÿ Cases, Barnat Pagarolas, Aloÿ Ilenes, Joseph Sarreta, Pere Pau Icart, Francisco Matheu, Joseph Plana, Joseph Somilla i Antoni Cases ÿ Oriol”.

La documentació no ens permet deduir gaires coses més ja que aquestes actes normalment es feien seguint unes plantilles força estandaritzades. Primer apareix una fórmula bastant habitual amb la data “Als deu dies del mes de febrer anÿ de la Nativ. Del Sr. de mil setcents ÿ tres”. Curiosament aquesta fórmula no està escrita en un tamany de lletra superior i ressaltada com en la resta, fet que fa que es pugui confondre amb el final de l’acta anterior. La fórmula següent és també molt estandaritzada:

“congregada la Iltre. Prohomania amb la forma acostumada en lo parlador de la casa Consular de la present Ciutat a hon per estas ÿ semblants cosas se acostuma convocar y congregar en la qual asisteixen ÿ foren presents…”.

Tot seguit apareixen els noms, cognoms i càrrecs del personatges que assisteixen i donen fe de l’acta. Finalment s’utilitzen fórmules com “Fonch proposat per los Iltres. Srs. Cònsuls” i “Y per dita Iltre. Prohomania fonch deliberat que” per exposar el tema de l’acta.

Tot això ens podria estar mostrant que les accions del difunt Poll s’havien fet famoses. Era un personatge conegut pels habitants del camp de Tarragona i de la mateixa ciutat i representava un incordi per les autoritats del moment. Si la seva mort va ser un cop polític per acabar amb un dissident és una cosa que encara no sabem amb certesa. Sabem que no va ser un delinqüent, possiblement va ser un bandoler i fins i tot podia haver estat un rebel contra Felip V.

• Text i fotografies: Marc Dalmau

• Bibliografia

- BALAGUER, V. 1863: “Prosigue la guerra de las Germanias” a Historia de Cataluña y de la Corona de Aragon. Tomo IV. 60.
- CORTIELLA, F. 1982: Guia de la Secuita (Tarragonès). Els llibres de la Medusa 14. Institut d’Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV. Excma. Diputació Provincial de Tarragona. 32.

Programa Centre d'Estudis Sinibald de Mas a Torredembarra

2012-01-23T13:13:00.000-08:00

Festa major l'Argilaga 2011

2012-01-23T13:11:00.000-08:00

dijous 5 d’agost

22:30 a la plaça de l’Església CINEMA A LA FRESCA amb la pel•lícula“El discurs del Rei”

divendres 6 d’agost
A la tarda CONCURS DE TRUITES, les podeu portar a les antigues escoles de 6 a 7 de la tarda.
21:30 Sopar Popular de Cistell
23:00 Ball de nit amb l’orquestra DOBLE R i tot seguit DISCO MÒBIL

dissabte 7 d’agost

10:00 Esmorzar popular amb baldanes, llangonisses i arengades
11:30 V Concurs de Bitlles
17:30 a la plaça de l’Església I BICICLETADA popular. Els menors de 7 anys acompanyats d’un adult. Obligatori portar casc.
18:00 JOCS per als més petits a la plaça
23:00 Gran correfoc amb els DIABLES DEL CATLLAR
24:00 Ball de nit amb el grup SABOR

diumenge 8 d’agost

11:30 Ofici solemne en honor al patró Sant Roc, cantat pel Cor Parroquial de l’Argilaga, seguit de la Processó amb la relíquia de Sant Roc i cercavila. Després VERMUT POPULAR al cafè.
16:30 Inflables, castell d’obstacles, i el tradicional trenet...
18:00 Partit de Futbol
22:00 Cantada d’havaneres amb el grup Penjats de l’ham

I per acabar, GRAN CASTELL DE FOC fi de festa

En Carles Poll, bandoler de l'Argilaga

2012-01-23T12:45:00.001-08:00

Casa Domingo 2

2011-09-15T06:50:00.000-07:00

Joc de mentides

2011-07-14T06:43:00.000-07:00

http://www.tinet.cat/~mbrullas/

Les escombres d'espígol de la nit de Reis

2011-06-04T05:50:00.000-07:00

És tradició que a la nit de Reis, el 5 de gener, es fagin unes escombres d'espígol que es cremen durant la nit. D'aquesta manera el poble fa bona olor, atreu als Reis d’Orient i aquests hi deixin molts regals. Per això, uns dies abans cal collir la planta i elaborar-ne les escombres que cremaran durant la nit màgica.

www.enciclopedia.cat

2011-06-03T12:20:00.001-07:00

Clica aquí per veure l'entrada de l'Argilaga a l'enciclopèdia catalana.

Visita a Santa Coloma de Queralt

2011-06-02T12:25:00.000-07:00

Marc Dalmau ©

Fa uns dies vaig anar a Santa Coloma de Queralt. La història va començar després d'haver llegit en algun lloc que el carrer Catalunya de l'Argilaga es deia antigament Carrer dels Comtes de Santa Coloma. Un carrer és més que un carrer. Un carrer ens indica que antigament hi havia hagut un vincle intens entre l'Argilaga i Santa Coloma de Queralt. L'Argilaga havia estat una quadra de l'antiga baronia del Catllar. Quan parlem de quadra no parlem d'un assoll o d'un corral pels animals, sinó d'una unitat de població depenent d'un nucli de població més estructurat, en aquest cas el castell termenat del Catllar. Sabem que l'Argilaga havia estat vinculat des de sempre al terme del Catllar mentre que Montbuí va ser anexionat a partir del segle XVI. Al 1695 a la quadra de l'Argilaga hi havia un edifici en forma de torre que era propietat del comte del Carllar, a través del qual es devia controlar la població.

Després de passar hores tancat en una de les torres del castell del Catllar vaig poder esbrinar que els Queralt havien estat senyors del Catllar des del 1488 fins al 1689. Ni més ni menys que 201 anys de control senyorial del llinatge dels Queralt. Les obligacions dels arglaguencs cap als nous senyors de Queralt varen començar al 1695 quan el batlle del poble, Joan Baptista Dalmau, va capbrevar al castell del Catllar els drets i les obligacions dels argilaguencs cap al nou senyor, Andreu de Queralt. Hi havia hagut una relació de vassallatge feudal entre els argilaguencs i el senyor del Catllar. Això vol dir que els argilaguencs reconeixien al comte de Santa Coloma com al seu senyor i es ficaven sota la seva protecció. A canvi tenien que pagar impostos en espècie, metàlic o en forma de serveis. A Montbuí era el comte qui elegia el batlle que tenia que representar a la població. Els habitants tenien que pagar delmes i primícies sobre els cereals, la vinya i el bestiar. El domini del comte de Santa Coloma sobre propietats i terres era total. Les lleis també venien dictaminades des del castell que era qui administrava la justícia. El senyor tenia el dret de cavalcada o d'host que consistia en dirigir incursions de saqueig o de càstig, per no parlar del dret de la primera nit. De l'únic monopoli qe sembla que es lliuraven els argilaguencs era de no tenir que anar a moldre al molí del senyor.

Més endavant vaig descobrir que els senyors de Queralt havien governat l'Argilaga i l'antic carrer de Santa Coloma de Queralt per on havien transitat senyors, cavallers, juglars, clergues, monjos i prostitutes, era un símbol d'aquest noble passat. A l'església del Catllar encara hi havia l'escut d'un lleó rampant dels antics senyors de Queralt. Com des de Santa Coloma havien pogut crear el segon patrimoni senyorial més important de Catalunya despés dels Cardona, era tot un enigma. Tenia que fer una visita a la ciutat dels Queralt per poder seguir el rastre de les seves petjades en el fang de la història. Després de molt pensar-ho em dirigeixo cap a l'Alta Segarra creuant camps de blat ja espigats. El primer lloc que arribo és a la portalada romànica del santiuari de Santa Maria del Bell-lloc on hi han enterrats alguns membres de la nissaga però la porta està tancada. Miro les escenes dels capitells que decoren la porta. Em sorpren veure l'escut dels lleó rampant en una de les columnetes que delimiten la porta d'accés. Sembla ser que un dels primers senyors en Pere II de Queralt o "Cor de Roure" quan va escapar dels àrabs lluitant contra un lleó durant la conquesta de Mallorca va donar origen a l'escut de la família. Després de passar per un dels portals del poble cap a la plaça major em dirigeixo cap al castell i el patí d'armes. En la part superior d'una de les torres puc veure ondejant l'antiga bandera dels Queralt. Aquest lloc em recorda molt a una de les torres del castell del Catllar.

Després de parlar amb la senyora del Castell aconsegueixo entrar a l'interior de l'edifici i m'explica que a la tarda la torre de l'homenatge estarà oberta i podré pujar fins a la terrassa per contemplar tota la població a vista d'àguila. Després d'una excursió per Rauric, Llorac i les Piles torno a l'edifici. La senyora m'obra la porta cap a la torre. Una escala metàlica em condueix cap a una de les cambres de la torre i per pujar a la superior tinc que superar una escala vertical de fusta. Només queda una planta més per la terrassa. La última escala comença a trontollar sota el meu pes. Obro la comporta de submari i pujo a un dels punt més alts de la població, al centre del domini senyorial dels Queralt. M'imagino l'antic poder feudal que va creixer en aquest lloc en l'immens bosc de la Catalunya medieval que va permetre obrir una arteria entre la Baixa Segarra i el Tarragonès. Des d'aquest punt es poden veure altres castells del tombant que seria interessant visitar. Sobresurt l'església gòtica al centre del poble i els portals de Santa Coloma, de Cervera, el portal de Santa Maria i el portal de Martí. Miro emocionat la bandera vermella dels Queralt que ondeja a l'aire amb un lleó sobre les seves dues cames que sembla que estigui fent una ganyota. La visita a Santa Coloma finalitza amb les 7 fonts de les Canelles i la visita obligada al pou de glaç. Abans de marxar del poble una bonica coincidència, la senyora del castell que m'ha obert les portes del poble té una coneixença amb un conegut de l'Argilaga. Me n'adonono que en aquest antic carrer de Santa Coloma obert pels Queralt a l'Argilaga, després de 169 anys, encara hi segueixen circulant persones, mercaderies i paraules.

El Catllar

2011-05-25T13:25:00.000-07:00

Algunes fotografies del Castell del Catllar

La Diputació finança la restauració del castell medieval del Catllar

2011-05-25T12:46:00.000-07:00

La Diputació finança la restauració del castell mediavel del Catllar

Poblet visita el castell del Catllar i presideix la presentació d’un llibre sobre l’església de la vila

2011-05-25T12:44:00.000-07:00

Poblet visita el castell del Catllar i presideix la presentació d’un llibre sobre l’església de la vila

El castell del Catllar, a punt el 2010

2011-05-25T12:38:00.001-07:00

El Punt 19/08/09

El rehabilitat castell del Catllar s'erigeix en bressol de la ruta turística pel Gaià

2011-05-25T12:36:00.000-07:00

El Punt. 21/08/09

Obre al Catllar el centre d'interpretació dels dotze castells del Baix Gaià

2011-05-25T12:21:00.000-07:00

El Punt. 19-08-2010 Pàgina 6

Digitalitzen l'arxiu d'11 municipis

2011-05-25T12:14:00.000-07:00

L'Arxiu Històric de Tarragona (que assumeix des del 2007 les funcions d'arxiu comarcal) ha acabat el procés de digitalització del patrimoni documental d'onze municipis de la comarca, que s'ha fet a través d'un pla d'ocupació que ha donat feina a tretze persones. Durant sis mesos, s'han digitalitzat més de 100.000 documents, als quals ara es podrà accedir amb més facilitat, a més de garantir-ne la conservació. El procés ha afectat documents com ara padrons d'habitants, juntes municipals, documentació comptable, actes municipals i correspondència, entre d'altres, i el més antic data del 1625. Els municipis que s'han beneficiat d'aquest pla són Constantí, el Catllar, el Morell, la Canonja, la Pobla de Mafumet, la Riera, la Secuita, Perafort, Roda de Berà, Salomó i Torredembarra.

02/03/11 02:00 - Notícies del Punt

Dir que s'ha digitalitzat part del llegat de l'Argilaga i de Montbuí que es troba a l'Ajuntament de la Secuita quedant d'aquesta manera part de la documentació preservada per la posteritat. A veure si pròximament es pot consultar tota aquesta documentació per internet.

L'espigol

2011-05-25T11:57:00.001-07:00

L'espigol ha assolit una gran

L'Argilaga en el projecte de parc natural del Gaià

2011-05-24T16:00:00.000-07:00

En aquest projecte redactat pel GEPEC per donar suport a la creació d'un parc natural del Gaià es va afegir la població de l'Argilaga dintre de la zona del Gaià. A aquest projecte hi va donar suport l'ajuntament "suport acordat respecte a la part de l'Argilaga del seu terme". La zona de l'Argilaga i entorn ha estat qualificada com zona d'interès prioritari (P) i com altres àrees d'importància naturalística (I). La zona compresa entre el Catllar, la Secuia, Renau, Vilabella i Nulles (P). De la Secuita la zona de la pedania de l'Argilaga que pertany a la conca del Gaià. Una zona de pinedes, màquies i alzinars amb sectors de roure valencià i algun que altre testimonial pi roig. Savines, serveres, nogueroles, matapolls. Amb conreus de seà i presència de construccions de pedra seca. Si detecta la cargola sanguínia i 9 espècies d'orquídies diferents. Un hàbitat ric amb aus (àliga cuabarrada, gaig blau, sisó, torlit, cucut reial, cogullada fosca, siboc, àliga marcenca, duc, becada, tortuga mediterrania, gripau corredor, reineta, astor, esparver, mussol banyut, lepidòpter). Segons l'informe al 1962 es va documentar la captura en el terme de Renau d'un exemplar de lynx entre el Corral Nou i Mas d'en Sord i la presència regular fins al 1969 d'un parell de llúdrigues al Gaià. La zona entre el Catllar i l'Argilaga hi és present el roure valencià i pi roig testimonials. Aquesta zona té en el coll de Tapioles un conector natural entre el Baix Gaià i el Baix Francolí. Si detecta torlit, siboc, cucut reial, àliga marcenca, astor, esparver, duc, mussol banyut, corb, becada, serp de ferradura, eriçó clar, reineta, lepidòpter i gripau corredor .En la zona de l'Argilaga, Peralta, Mas de Soler, Nulles, el Pedrós i tot el terme de Renau. El Coll de Nulles és una zona de conectivitat estratègica. Una zona amb gran diversitat i curiosos casos de roure valencià. Si localitza viola de tardor, àliga cuabarrada, àliga marcenca, astor, esparver, duc, mussol banyut, gaig blau, torlit, siboc, cucut reial, cogullada fosca, becada, eriçó clar, serp llisa, reineta, granoteta de punts, gripau d'esperons, gripau corredor, lepidòpter.

Clica aquí per veure la proposta

Biblioteca del Casal

2011-05-24T14:50:00.000-07:00

Pessebre vivent 2007

2011-05-24T14:29:00.000-07:00

Video enviat per Mònica de Cal David.

Festa major Argilaga 2007

2011-05-24T14:26:00.000-07:00

Video enviat per Mònica de Cal David.

Visites del blog

2011-05-24T13:00:00.000-07:00

El blog ha fet 2500 visites de 308 ciutats diferents segons el marcador ficat al setembre del 2009. Cal dir que l'entrada més antiga és de l'octubre del 2008 i que la data d'inscripció al programa és del novembre del 2007. Des d'aquestes dates han passat quatre anys. La mitjana de visites anuals és d'unes 1000 visites a l'any, es a dir, que la pàgian disposa de 3 visitants diaris. Els visitants més destacats són 729 de Barcelona, 460 de Tarragona, 163 de Madrid, 94 de Reus, 41 de la Secuita i 40 de València. La procedència de les visites venen de forma majoritaria d'Espanya però també hi han visitants d'Itàlia, del Regne Unit, de la Índia, de Portugal, d'Estats Units, de la Federació Russa, de França, de Rumania, del Regne Unit, d'Alemania, de Suissa o de Mèxic. També ens visiten de Torredembarra, de la Pobla de Montornés, de Cambrils, de Tortosa, d'Amposta, dels Pallaresos, d'Altafulla. O de Santiago de Compostela, d'Alacant, de Bilbao o de Granada.

Millores als carrers de La Secuita, l’Argilaga i Vistabella

2011-05-23T06:53:00.000-07:00

Millores als carrers de La Secuita, l’Argilaga i Vistabella

2011-05-22T12:41:00.000-07:00

Millores als carrers de La Secuita, l’Argilaga i Vistabella

La Diputació impulsa la recuperació dels Clots de la Barquera a la Secuita l’espai d’interès natural

2011-05-22T12:04:00.000-07:00

La Diputació impulsa la recuperació dels Clots de la Barquera a la Secuita l’espai d’interès natural

La marxa per les terres del Gaià ja és a l'Argilaga

2011-05-22T10:44:00.000-07:00

Aquí teniu un retall de la jornada del segon dia de la II marxa del riu Gaià. La Marxa, organitzada per Salvem el Gaià, continuà el dia 02 d'abril. A les 9h a soritren de l'Argilaga, a les 10:30h del Catllar... i a les 17h acte final a la desembocadura del riu.

La II marxa per les terres del Gaià passa per l'Argilaga

2011-05-22T10:01:00.001-07:00

Per segon any consecutiu, la Plataforma Salvem el Gaià , amb el suport de diferents entitats i Ajuntaments de les Terres del Gaià, ha organitzat la II Marxa per les Terres del Gaià, amb l’objectiu de reivindicar la conservació i protecció d’aquest territori i la recuperació del cabal ecològic del riu Gaià, així com de donar a conèixer i difondre la ruta del riu Gaià al llarg de la seva conca, des del seu naixement a les Fonts de les Canelles de Santa Coloma de Queralt, fins a la desembocadura a Tamarit. En el eu cmí han fet parada a l'Argilaga on se'ls hi ha ofert allotjament a una de les sales del casal del poble. Podeu veure la crònica completa de la marxa a la següent direcció (http://joanmupi.blogspot.com/).

Segon dia (01 d'abril de 2011)

Avui es toca anar des del Pont d'Armentera fins a l'Argilaga. Seguim cap a Renau, allargant-se fins a l'ermita de la Mare de Deu del Lloret, per fer-se la fotografia amb les pancartes. El grup una mica nombrós s'estira molt, uns que estan forts i altres que ja noten el quilometratge acumulat, però tot passant per Peralta, amb un gran mirador arribem a la Cooperativa de l'Argilaga, on ja tenim els paquets i els matalassos. Arribem a dos quarts de nou després de fer mes de 27 quilòmetres. Abans d'anar a dormir hem sopat una escudella que es podia tallar amb ganivet (i no exagero), pakores de verdures i amanida, poma o taronja, vi i aigua. Després ens anem a dormir, algú fa un comentari que se'n recorda del seu temps de colònies, i avui la gresca ja es quasi inexistent, la gent queda adormida de seguida. El dia a estat assolellat, el paisatge ha canviat, de camps de cereals i vinya, amb una gran part de garriga d'ahir, ha passat a vinya quasi en la seva totalitat. Ha estat una visió clara del que es la zona. El bon humor ha continuat presidint la totalitat del dia. A més continuem omplint la panxa a base de bé.

Tercer dia (02 d'abril de 2011)

Per avui ens queda l'última etapa que ens portarà des d'Argilaga fins el mar, a la desembocadura del Gaià. A poc d'aixecar-nos ens porten unes magnífiques magdalenes, unes de xocolata i altres de xocolata amb garrofa, que combinat amb cafès fets amb la cafetera del Casal o llet, ens fa omplir la panxa abans de sortir. A més ens han posat en plats les pakores que van sobrar d'ahir. Avui s'ajunta una mica més de gent, uns només arribaran a El Catllar i altres fins el final. Després de les fotos de rigor sortim quan manques tres minuts per les nou del matí, per la TP-2031 als Pallaresos, però de seguida la deixarem acostant-nos al Gaià. Per la pista trobem alguns tolls d'aigua, que demostra l'aigua que ha caigut els últims dies, ahir sembla que no va ploure. Quan portem un hora, aproximadament, entrem en un tros rocós amb unes grans roderes a la roca, que demostren la quantitat de carros que devien passar per aquest camí en temps pretèrits.

Font: Blog de Joan Muñoz (http://joanmupi.blogspot.com/)

La Secuita disposa de la primera xarxa WI-FI pública de Catalunya

2011-05-22T09:26:00.000-07:00

La Secuita disposa de la primera xarxa WI-FI pública de Catalunya

De Tarragona a Salomó fent parada a l'Argilaga

2011-05-22T09:17:00.000-07:00

Recorregut de Tarragona a Salomó que passa per típics pobles del paisatge del Tarragonès com els Pallaresos, la Secuita, la Argilaga o Renau. El pont del Diable, a Tarragona, i Peralta i l'ermita de Lloret, a Renau, aporten la vessant cultural.

Distància: 28.69 km

Desnivel Pujada: 640.0 m

Duración: 2 h 15 min

Desnivel Baixada: 536.0 m

Sortim de Tarragona pel Camp de Mart i seguim recte, passant per davant del cementiri, fins les Fonts de l'Oliva (fonts) i agafem direcció nord i travessar el nucli urbà de la Muntanya de Sant Pere per arribar a la Zona Educacional , cal passar entre el camp de futbol de La Salle i l'edifici Miramar de Sant Pere i Sant Pau, i després continuar cap al nord-oest.

Després de circular per uns petits senders i deixar al Centre Cívic de Sant Pere i Sant Pau a la dreta, creuem el minitransvasament de l'Ebre, deixant a la dreta la caseta de control i seguint sempre en direcció nord-oest. Hem de baixar per uns esglaons que porten al camí que travessa l'autopista per sota i va a parar al barranc del Pont del Diable (N). Passem per sota el pont i agafem un sender, al costat d'un pal de la llum, a la dreta en direcció nord-est. Creuem el gasoducte i una línia elèctrica. A l'altre costat hi ha una pista, que prendrem cap a la dreta (direcció nord-est). Seguint la mateixa direcció, passem per Mas de l'Àngel i un celler en ruïnes. Creuem el gasoducte ENAGAS (NE), deixem un camí a mà dreta i continuem en direcció nord-oest.

Tornem a trobar el gasoducte ENAGAS, que seguirem uns 100 mhasta arribar al final d'una petita pujada, on agafarem un camí a l'esquerra, en direcció nord (senyals blancs).

Passem per sota de la línia elèctrica d'alta tensió, al costat d'una torre metàl.lica, i seguim cap al nord. Travessem la urbanització pel carrer de la Selva, deixant el carrer d'Osona a l'esquerra i el carrer de l'Urgell a la dreta. Prosseguim cap al nord-est, deixant 01:00 EST núm. 24290 d'ENHER a mà dreta, i la urbanització a mà esquerra.

Per una pista pavimentada, seguim cap a l'esquerra (oest) uns 100 mhasta carrer de l'Antic Carriol dels Plans, després, ens decantarem cap a la dreta, en direcció nord. Deixem a mà dreta un edifici de tres plantes que queda aïllat i seguim la línia telefònica (N). Entrem a Els Pallaresos pel costat de Casa Bofarull, hem de seguir pel carrer de Barcelona fins a la cruïlla de les carreteres de Sant Salvador i de Perafort, seguim uns 50 m en direcció a Perafort i prenem un camí a la dreta, cap al nord-est.

Deixem un camí a l'esquerra a Mas Gibert i seguim recte (NE) cap al Mas de la Gorra. A la nostra dreta apareixerà la fita n º 47 del conducte d'aigua de Puigpelat a Tarragona (mina Arquebisbe); una mica més endavant, al costat d'una petita construcció, hem d'agafar el camí de l'esquerra (NO) que es dirigeix cap a tres torres elèctriques . Després de deixar la torre elèctrica núm 97 a mà esquerra, passem per sota de l'altra línia (deixant a la dreta les torres n º 25 i n º 1) pel camí de la dreta (NE). A l'interior del bosc, hem de seguir la línia elèctrica, passant al costat de la torre n º 26 (senyals blanques), per arribar al pas a nivell de la línia de tren Reus-Barcelona. Passem pel mas de l'Andreu i el Mas de l'Hereuet, que deixem a la dreta, i continuem en direcció nord, seguint la línia elèctrica. Entrarem a la Secuita per la carretera de Perafort (carrer de Sant Cristòfol i carrer de la Victòria) per arribar a la Plaça de la Font.

Sortint pel carrer de la Victòria i el carrer de la Creu, seguirem per la carretera que ens conduirà fins al centre de l'Argilaga (carrer Nou i plaça de l'Església). Hem de prendre el carrer de Sant Roc, passar davant de l'escola i dirigir-nos cap al cementiri (NE). Deixem a la dreta el cementiri i després una masia-corral a l'esquerra, i seguim la línia elèctrica fins a un petit coll per on passa l'oleoducte (pal vermell a l'esquerra, direcció NE).

Arribem a Peralta; deixem un camí a l'esquerra ia continuació un altre a la dreta que porta a l'església, i seguim tot recte cap al nord-est, a mà dreta apareixen unes ruïnes. Llisquem entre les vinyes i després de trobar una font, arribarem a l'ermita de Lloret.

Deixem el cementiri a l'esquerra i continuem per la carretera en direcció a Renau (E) fins a un pont (aproximadament 100 m). Després de creuar el pont, hem de prendre a l'esquerra l'antic camí de Vilabella (NE), que passa per davant d'un xalet aïllat. Superem un coll i seguim cap al nord-est. Passem per sota de la via del ferrocarril, deixem un camí a la dreta i agafem la pista pavimentada que es dirigeix cap al nord. Arribem a Vilabella per les escoles; hem de continuar pel carrer de Castellví (NE) i girar pel primer carrer a la dreta, després d'un taller mecànic, agafem la pista asfaltada que surt a mà dreta en direcció sud-est.

Després de passar per unes granges i un magatzem amb parets de maons i dues grans portes, envoltat de xiprers, hem de prendre un camí a la dreta que es dirigeix cap al sud-est. Seguim en la mateixa direcció, passant per sota de la línia elèctrica i deixant una torre a la dreta. Ignorem un camí a la dreta i continuem pel més marcat, que baixa cap al riu (S). Passat el pal PT número 4124 de la línia elèctrica, que deixem a l'esquerra, creuem el riu Gaià per un gual asfaltat en direcció sud-oest i seguim pel camí que puja.

El camí passa pel costat d'un gran pi i després per l'oleoducte, i puja amb força fins a un xalet que deixem a l'esquerra; seguim cap al sud. Deixem un camí a l'esquerra que condueix a una antena parabòlica i passem per sota de la línia elèctrica (pal n º 194) abans d'arribar a una cruïlla de quatre de camins, el que segueix tot recte condueix al Mas del Cardenal, Vespella i El Catllar. Hem de prendre el de l'esquerra que va cap a l'est (senyals vermelles).

Hem de deixar encara un camí a la dreta que porta a Vespella, passar pel Raval Cal Toni i, després de franquejar una riera, arribarem a Salomó pel carrer de la Font. Es desfà el camí.

Font: Palau Robert rutes.

La misteriosa casa de la placeta

2011-05-18T12:37:00.000-07:00

Fotografia de la casa de la placeta feta per Maria Romeo.

Trobada diocesana de missions al Catllar

2011-05-16T14:36:00.000-07:00

Fa pocs dies van visitar la trobada diocesana de missions el castell del Catllar. Voldira donar les gràcies al seu comentari en la pàgina web de l'arquebisbat de Tarragona. I també donar les gràcies a totes els visitants que han passat fins ara per l'edifici. Clica aquí per veure el comentari en l'apartat de notícies. També us fico l'apartat que en fa referència:

Seguidament un breu passeig pel poble del Catllar ens portava a visitar el Castell. Marc, el nostre guia, ens va portar al segle XI amb la història dels castells del Baix Gaià, l’alcalde Sr. Josep M. Gavaldà ens acompanya i en fa referència al seu procés de restauració, començat al 2002.

Blogs del Baix Gaià

2011-05-01T08:09:00.000-07:00

El blog ha estat recollit en la pàgina de blogs sobre el Baix Gaià en l'apartat de blogs sobre entitats: http://gentdelbaixgaia.blogspot.com/

Caminada (30 d'abril de 2011).

2011-04-20T09:29:00.000-07:00

Auca del Baix Gaià

2011-04-14T10:58:00.000-07:00

Al Baix Gaià han tret una auca sobre els castells feta amb els nitots de la Pilarin Bayés. No hi apareix ni l'Argilaga ni Ferran.

21. A l'Argilaga i Montbuí no hi hagueren castells

però de la fortalesa del Catllar en foren depenents.

Postal fotogràfica de l'Argilaga

2011-04-14T10:08:00.000-07:00

Aquesta postal es pot comprar a la pàgina http://www.todocoleccion.net/ per 80 Euros.

Entrevista a Maria Antònia Mañé de Ca Vinyals

2011-04-01T06:35:00.000-07:00

La Maria Antònia va tenir una botiga i la coneix molta gent dels pobles propers. Això es degut a la cordialitat i a la simpatia amb que sempre ha tractat als seus clients. És una mostra del tarannà alegre i obert dels habitants del poble. La trobem a la galeria de casa rodejada de frondoses alpidristes. Ens diu que no els hi fa res especial per tenir-les d’aquesta manera. Simplement les fica a recer del sol, les abona i les rega de forma periòdica. Durant la visita no ha parat de sonar el timbre de la porta. És també un pilar del veïnat.

- Com va fer cap a aquest bonic poble?

Sóc filla de l’Argilaga. Vaig néixer a aquest poble el 26 de setembre de 1934 al carrer Sant Pau on hi ha avui en dia el restaurant. A les nits quan passaven els avions de la guerra anàvem a dormir a la pallissa. La meva mare era de Bràfim i es va casar al poble. El meu pare va morir quan jo tenia 4 anys a Pinell de Brai. Encara recordo veure el pare per última vegada marxar a la guerra amb un sac al coll. Em van explicar que els seus companys bevien aigua dels tolls però ell anava a buscar aigua a la font. Un dia hi va anar amb un company i va caure un obús. El van enterrar allí on hi havia els horts i els safarejos. El company va quedar ferit però ja no en vam saber res més. A Pinell de Brai hi ha un escrit sobre la Quinta del biberó. Després de la guerra vam anar a buscar-lo i el vam reconèixer pels documents que portava a la cartera i el vam enterrar al cementiri de l’Argilaga. Al quedar viuda al cap de 4 anys la mare es va tornar a casar a Vilabella. Hi vaig estar vivint 6 anys i després vaig tornar a la casa de l’àvia, la Tereseta. Aquí em vaig fer gran fins que em vaig casar. Va ser a les 6 del matí i vam celebrar-ho amb un esmorzar amb coca i xocolata i després vam agafar el tren cap a Barcelona i cap a Mallorca.

- M’han dit que durant molts anys va tenir la tenda on fan els millors pollastres a l’ast de tota la comarca?

Sempre em va agradar vendre. Ja quan era petita jugava a tendes. Ens va costar molt ficar una botiga. Hi veníem pollastres, ous, conills i verdures. Els pagesos sempre portaven coses que els hi sobraven dels seus horts. Venia gent de tot arreu i els preus eren molt baixos. Al ser un dels únics establiments del poble quan algú passava per l’Argilaga sempre hi acabava fent cap. També hi han passat coses molt curioses. Recordo un senyor de Perafort que tenia un lloro dins d’una gàbia i el feia parlar a la gent. També passava un pellater que per cada pell donava una agulla de cosir. També hi paraven els venedors. En els últims anys es va ficar de moda caminar i hi passaven els caminants que anaven cap a Montserrat i els hi feia un coc pel viatge. Els caminants que anaven de Tarragona a l’Argilaga també si paraven. A una de les caminades li varen ficar la Caminada del pollastre i van acabar-la amb un dinar al cafè del poble. Sempre estava molt entretinguda. Hi vaig estar treballant fins que em vaig jubilar.

- Com recorda l’Argilaga d’abans de l’Argilaga d’ara?

Abans a l’Argilaga hi havia més gent i feien ball a la sala del Cafè al diumenge a la tarda i després fèiem un passeig per la carretera. l al començament ballàvem amb una gramola. Més tard van començar a fer cine en blanc i negre. Cada dia al matí escombràvem i regàvem el carrer ja que no estava asfaltat com ara. Hi havia molta més terrissa. A escola anàvem al col•legi de la plaça del Domingo. Fins fa pocs anys el Cafè estava obert i al vespre hi anaven tots els homes del poble a fer la partida mentre les dones es quedaven a casa. Hi havia una estufa amb closca d’avellana i cada divendres hi havia uns conserges que s’encarregaven d’encendre-la. Després va venir la televisió. Abans de tenir televisió a les cases la van posar al Cafè i si la volíem veure anàvem allí. Com ara abans també feien la festa major d’hivern el 25 de gener durant la conversió de Sant Pau. La festa major era l’ofici, una processó i després a la tarda hi havia música i ball. La d’estiu també la feien a la sala. Després més tard la van començar a fer a la plaça de l’església i avui en dia la fan a la pista de les escoles.

- Ha anat mai a rentar roba als safarejos o a buscar aigua a la plaça ?

Abans les coses es feien manualment però avui en dia les màquines ho fan tot. Però bé que cal avançar. Quan era més jove anàvem a buscar aigua a la font de la plaça amb càntirs i amb galledes. Les portàvem una a cada mà. I anàvem a rentar al safareig. Les mules anaven a abeurar al abeurador de la plaça. Sempre havies de mirar de no gastar aigua a les cases ja que era molt pesat d’anar a buscar-la. Rentàvem al safareig i allí parlàvem ja que era el moment que teníem per fer-ho amb les veïnes. A la roba hi ficàvem sabó fet de casa. El sabó el fèiem amb oli i una caldera. De llum sempre n’he vist a casa. Encara que a la tarda la gent cosia sentada al carrer aprofitant la llum del sol. La roba tothom l’aprofitava molt i s’apedaçava.

- Les coses del camp també hauran canviat molt, no? Com veu tots aquests avenços ?

Els homes anaven a la vinya de bon matí. Recordo que l’avi anava amb el carro i la mula a la vinya i llaurava amb una arada. Es quedaven tot el dia al tros i allí feien la cassola. Per fer un bon arròs a la cassola es feia amb conill i galeres. Jo hi havia vist ficar ametllons i colitxos. Per fer cafè agafàvem civada la torràvem a casa i en fèiem el cafè. Hi havia més misèria. Tenir un tractor a casa va facilitar molt la feina. Amb un dia un tractor feia molta més feina que una persona amb un animal.

- Creu que hi han hagut canvis entre les famílies d’abans i les famílies d’ara ?

Abans tots vivien junts a la mateixa casa. Els avis, els pares, els fills i els néts. A l’entrada de la casa hi havia el menjador. A les cases hi havia abans la golfa per ficar-hi les avellanes i coses de menjar. Era com un rebost. Hi penjàvem raïms, hi assecàvem les figues i hi posàvem les patates i l’oli. Allò que no fèiem servir ho desàvem també a la golfa. Abans no es llençava res i tot hi feia cap.

- També m’han dit que és una de les persones més conegudes del poble? Quin és el secret del seu èxit i de la seva joventut?

Ajudar als altres. Sempre he ajudat amb el que he pogut a l’altre gent. Tenir una família gran que t’apressi, i viure pels néts. Per mantenir-me jove cada dia vaig a caminar. Ara vaig a uns cursets que ha posat l’ajuntament per reforçar la memòria i ens ho passem molt bé. També faran uns cursets per fer anar l’ordinador però això ja ho veig massa difícil. A més a més de jove menjàvem moltes guixes. També m’han agradat molt les plantes i me’n cuido molt. Si no te les mires les plantes no fan res. Els hi trec les fulles seques i les abono.

Marc Dalmau

Entrevista a Maria Antònia Mañé de Ca Vinyals

2011-04-01T06:28:00.000-07:00

L'Argilaga. Festa Major 2004

2011-03-24T06:14:00.000-07:00

Casa Domingo

2011-03-23T13:35:00.000-07:00

Baixada pel torrent del Bosc del Xalet amb BTT

2011-03-23T13:11:00.000-07:00

Amb vermell el traçat que es pot veure en la gravació dels aficionats a la BTT.

calçota

2011-03-23T06:48:00.001-07:00

Argilaga Blog

Casa Domingo

2011-03-22T14:48:00.000-07:00

TRAIL D.O. l'Argilaga

2011-03-22T14:11:00.000-07:00

Daata : 3 d'Abril , a les 10:00 al Casal de l'Argilaga

Quilòmetres : 12km, 7km

Desnivell positiu : 250 metres i 175 metres

Dificultat tècnica : baixa-mitjana

Avituallament : Km 4, Km 8 y Meta

Després de la proba ignagural de la Copa D.O., la D.O. Els 4 Pobles, seguim a tope amb la segona. Ara toca correr a peu! El trail D.O. L’Argilaga ens ofereix dos alternatives paralel·les: la carrera de 12 km, més trenca cames i la de 7 km, més ràpida. En el trail llarg, 9 km de recorregut que transcorren per senders i trialeres i la resta, per pista i un tram inicial per asfalt per agafar ritme. El circuit tant de una com de l'altre es molt entretinguda a la vegada que demoledora, en alguns trams. Qui s'atreveixi amb el perfil de 12 km gaudirà d'una pujada totalmente desconeguda, preparada per l'ocasió, que trencará el ritme dels més veloços.

El recorregut atravessa el bosc que uneix les poblacions de l'Argilaga i Renau. Els pocs trams de pista són ràpids i amb alguns obstàcles. En cambi els trams de sender posaran a proba la nostra capacitat aeròbica. Les dos carreres tindran el seu punt d'inici i de final en el mateix lloc, el Casal de l'Argilaga. La web de la cursa és http://www.copadomountain.com/trailargilaga.php. Clica aquí Clica aquí per veure les fotografies.

2011-03-22T14:02:00.001-07:00

http://www.youtube.com/watch?v=7WOL1IJ9tQA&NR=1

L'Argilaga Decideix

2011-03-22T10:34:00.001-07:00

És el moment d’expressar la voluntat d’un poble, la voluntat dels veïns d’un municipi, sobre la independència de Catalunya. A l’Argilaga els vots emesos pel referèndum el 25 d'abril de 2010 van ser 64 vots, sí 61 vots, no 2 vots, en blanc 1 vots, nuls 0 vots.

Festa major de l'Argilaga '89

2011-03-21T11:36:00.000-07:00

Festa major l'Argilaga 2010, 05, 06, 07 i 08 d'agost de 2010

2011-03-21T11:07:00.001-07:00

El temps passa sense adonar-nos-en i un any més ens trobem de ple amb la nostra FESTA MAJOR, moments de trobada, de germanor, en que tothom està cridat a compartir la festa, dies màgics de l'any, moments que conviden a gaudir de l'espai dels nostres carrers i places. Per l'Argilaga la FESTA MAJOR és sempre moment de retrobament i amistats, que segur s'atansaran al nostre poble per compartir amb tots nosaltres aquests dies de festa. Volem aprofitar l'ocasió per desitjar-vos que passeu una Bona Festa Major !!! VISCA LA FESTA MAJOR I VISCA SANT ROC !!! Associació cultural de l'Argilaga.

Dijous 05 d'agost de 2010

22:30 a la plaça de l'Església CINEMA A LA FRESCA amb la pel·lícula "Arthur i la venjança de Maltazard"

Divendres 06 d'agost de 2010

21:30 Sopar popular de Cistell

23:00 Revival de música dels 60 i 70 amb TREVOL'S i tot seguit DISCO MÒBIL

Dissabte 07 d'agost de 2010

10:00 Esmorzar popular amb baldanes, llangonisses i arengades. Us hi esperem a tots !!!!

11:30 IV Concurs de Bitlles

18:00 SUPER GIMCAMA amb REMULLADA FINAL. Tot seguit xocolatada !!!

24:00 Ball de nit amb el grup FAN FAN i tot seguit DISCO MÒBIL

Diumenge 08 d'agost de 2010

11:30 Ofici solemne en honor al patró Sant Roc, cantat pel Cor Parroquial. Processó amb la relíquia de Sant Roc i cercavilla amb els Gegants de la Plaça Sant Miquel de Tarragona i l'Indiot de Nulles, acompanyats per les Manotes i els Grallers de la Secuita. Seguidament, Toc de vermut i VERMUT POPULAR al cafè.

16:30 Gresca per la mainada amb inflables, castell d'obstacles i trenet.

18:00 Magnífic partit de futbol

22:00 Espectacle amb la Taverna de Can Cuscó. A continuació GRAN CASTELL DE FOC fi de festa a càrrec de la pirotècnia HERMANOS CABALLER PIROTECNICOS SL del País Valencià.

veïns.

L'ASSOCIACIÓ CULTURAL DE L'ARGILAGA agraeix la col·laboració a l'Excm. Ajuntament de la Secuita, a la Cooperativa Agrícola de l'Argilaga, a la Societat de caçadors de la Paloma i als veïns. L'Associació es reserva el dret d'alterar l'ordre de programació segons conveniències del temps o causes de força amjor. Es prega a tot el veïnat que guarneixin finestres i balcons per donar més rellevància a la nostra festa. GRÀCIES. Associació cultural de l'Argilaga. c/Sant Pau, 6 43765 l'Argilaga. e-mail: argilaga@tinet.cat. web: http://usuaris.tinet.org/argilaga.

Festa Major 2009

2011-03-14T15:52:00.001-07:00

Revista Cel Obert

2011-03-14T15:01:00.000-07:00

Per veure la revista digital del Cel Obert amb el reportatge de l'Argilaga Clica aquí

Xapa de cava del Mas de la Mina (Argilaga)

2011-03-13T09:11:00.001-07:00

Carles el Poll

2011-03-11T07:45:00.000-08:00

Clica aquí per veure l'article de Carles el Poll de l'Argilaga.

Castell del Catllar

2011-03-09T14:26:00.000-08:00

Aquí veiem el Castell del Catllar, avui reconvertit en Centre d'interpretació dels Castells del Baix Gaià. La història de l'Argilaga ha estat conectada durant molts anys amb aquests murs. Coneixer la història i el passat del castell del Catllar és coneixer la història de l'Argilaga. Podem trobar un capítol molt específic sobre la història de l'Argilaga sota la dependència dels senyors del Catllar en la Història del Catllar escrita per Manuel Maria Fuentes. En aquesta obra es donen algunes interpretacions i opinions sobre les fonts documentals del poble, algunes de les quals trobo bastant confuses i podrien ser font de moltes reinterpretacions. El que trobem en aquesta obra són les claus per la història medieval i la història moderna de l'Argilaga. L'horari de visites al castell del Catllar és actualment dissabtes de 10 a 14 i de 16 a 18 i els diumenges de 10 a 14. L'horari d'estiu s'allarga una hora a les tardes, es a dir, dissabtes de 17 a 19. L'última visita és una hora abans de tancar l'edifici.

El recorregut permet caminar per l'interior de la vall del castell, entrar al monumental pou de glaç, creuar el pont de mamposteria, entrar a l'interior del pati i caminar a través de les sitges, la botiga de l'oli i el forn de pa, mirar a través d'espitlleres i troneres, contemplar les vistes per sobre de les teulades de la vila, baixar als antics cellers, admirar les terrisses i petits objectes recuperats durant l'excavació i imaginar-nos la vida social de l'època i contemplar la maqueta feta per en Josep Zaragoza a partir de la documentació conservada del segle XVI. La visita es complementa amb dos audiovisuals, un d'ells és una vista a vol d'àguila dels 12 castells que configuraren al segle XI la xarxa defensiva del Baix Gaià començada a estudiar al 1991 per en Toni Virgili, i un audovisual específic sobre la història del castell del Catllar des dels seus precedents en el poblat de l'edat del ferro del VI aC conegut com l'Era del Castell fins al 1842 quan en Josep Maria Baptista de Queralt vengué l'edifici al Josep Safont. Al llarg de la visita trobem panells de metall informatius amb dibuixos fets per en Francesc Riart i la visita és complementada amb les explicacions donades pel guia del castell que és de l'Argilaga. La visita finalitza amb l'ascens a una de les terrasses de les torres de l'edifici des d'on es pot arribar a veure la Torre de Monferri (antic Puigtinyós), un enllaç natural amb les fortificacions del Gaià mig i del Gaià alt. També tenim la oportunitat de completar la visita anant a passejar per algun dels senders que creuen el territori. Un d'aconsellable és el dels molins que hi ha al costat del riu, anant amb compte perquè cap de les Gaianades ens sorprengui en el nostre camí !!!!

Després de quedar-me adormit durant uns instants una serp va aparèixer ondulant com la vall d'un castell de les profunditats de les aigües. Treia desafiant el cap per sobre de l'aigua i es tornava a enfonsar cap a l'interior del riu. A l'estiu cal tancar les finestres de les cases i tapar els forats de les aigüeres perquè aquestes bèsties no puguin entrar a l'interior de la llar. En algunes ocasions com al Mas Moragues aquests animals han entrat a l'interior del bressol on descansava el petit de la família i li han donat de mamar. Al cap d'uns instants l'àspid es va manifestar en la seva verdadera forma, la d'una dama daurada que em va dir: El meu cos descansa definitivament sota una de les capelles de la catedral de la ciutat arquebisbal però el meu esperit es troba en aquest riu i puc recórrer diariament tot el terme de la baronia. A tú, viatger, per la teva sed de coneixement t'explicaré la història del Catllar amb les següents paraules ja que en vaig ser la guardiana durant alguns anys.

Els primers habitants del terme del Catllar van viure als Vinyets i es remonten al període paleolític (el mon de la pedra vella) de fa entre 150.000 i 375.000 anys. També s'ha excavat en un abric en un dels meandres del riu Gaià conegut com la Cativera de fa 12.000 anys en la transició cap al neolític (o el mon de la pedra nova). El tercer gran jaciment que ha estat objecte de recerca arqueològica ha estat la Era del Castell, un poblat de l'edat del bronze i primera edat del ferro datable entre el VIII i el V aC i que ocupa bona part del turó on es va construir més tard el castell. La quarta gran intervenció arqueològica ha estat la recuperació del Castell del Catllar que s'ha dut a terme des del 2002, un edifici del que existeix documentació escrita des del segle XI dC durant la baixa edat mitjana encara que els arqueòlegs consideren que les restes més antigues podrien ser datables del segle IX dC i correspondre a un moment de dominació musulmana durant l'alta edat mitjana.

El castell es troba localitzat a 59 metres sobre el nivell del mar en el sector nord-est de la comarca del Baix Gaià que té com a eix principal de vertebració la conca del riu Gaià. Es tracta de l'únic castell visitable dels de la ruta dels castells de frontera del Baix Gaià. Hi trobem Torredembarra, Altafulla, la Riera, la Nou de Gaià, Vespella, Tamarit, Roda de Berà, la Pobla de Montornès, Creixell, Clarà, Renau, Peralta i el Catllar. Aquests castells creaven un entramat estratègic que protegia la frontera en l'estira-arronsa entre la marca hispànica i Al-Àndalus. De forma subsidiaria existien una sèrie de torres o masies fortificades que potenciaven l'aspecte defensiu d'aquesta zona com la Torre de l'Abella, la Torre d'en Guiu, la Torre de Mas Moragues, la Torre de l'Alzineta, la Torre de la Mora o la Torre de Cocurull. A més dels castells i de les torres fortificades cal parlar de la densa red de masos que estructuraven aquest territori.

El nom del Catllar prové de castlà i fa referència als guardians que protegeixen aquests tipus de fortificacions. Al llarg dels segles la jurisdicció de l'edifici va ser reial i van ser lliures de qualsevol altre jurisdicció. En Bernat i l'Arnau de Montoliu, en Bernat d'Olzinelles, en Guerau II de Queralt, la Elionor de Queralt, en Dalmau IV de Queralt o en Josep Safont són alguns dels personatges, les vides dels quals van marcar punts clau en la història de l'edifici, ja que foren els responsables de canvis que es varen donar a l'interior de la baronia. La baronia del Catllar era molt extensa antigament i en formava part la vila del Catllar, els Masos, el Masnou, la Plana, Tapioles, Mas Moragues, l'Argilaga i Montbuí, Vespella i a partir del segle XIX s'afegí els Cocons. La importància el riu Gaià en la configuració d'aquest poder senyorial la vall baixa del Gaià és indiscutible ja que la força motora del riu va ser molt important en generar energia per la industria molinera de l'epoca per batanar els draps, fer paper, moldre el gra o fer oli, o accionar la maquinaria de la ferreria i de la farga. A més a més sembla ser que al segle XI el riu Gaià va ser una frontera natural entre la marca hispànica i Al-Àndalus.

Reportatge de l'Argilaga al Cel Obert

2011-03-09T12:52:00.000-08:00

Si entreu en aquesta pàgina web http://www.celobert.com.es/index.php/argilaga podeu veure el reportatge complet sobre l'Argílaga publicat a la web de la revista. Clica aquí per veure la revista digital amb el reportatge.

Reportatge de l'Argilaga

2011-03-07T14:11:00.000-08:00

ESPECIAL L’ARGILAGA

Introducció

El poble de l’Argilaga es troba a la divisòria d’aigües entre el Francolí i el Gaià, a l’aguait d’un serret. És la porta a les fèrtils planes de l’Alt Camp i es localitza a la vora de l’antic camí reial que comunicava Tarragona amb el monestir de Santes Creus encara que segueix sent Tarragonès. Es troba ubicat a l’est del terme municipal de la Secuita. Ocupa 4,2 km2 de forma que es pot fer a peu en un matí. La superfície total del terme de la Secuita és de 17,59 km2, de forma que l’Argilaga n’ocupa aproximadament un 24% del total. Resseguir-lo en detall és complicat ja que no hi ha uns límits clarament definits. La major part del terme està destinat a l’agricultura i només trobem una zona boscosa en la banyeta que fa a la zona sud-est en el punt que contacta amb el Catllar. Queda integrat dintre d’aquest terme la urbanització de la Costa de la Serra i part de la Urbanització de Sant Roc.

A grans trets veiem que limita amb el terme de Nulles pel nord a través del bosc que hi ha a Mas de Molins, amb Renau pel nord-est a través de la carretera TP-2031 que va de Tarragona cap al Pont d’Armentera i per l’est amb l’antic camí que porta de Peralta al Catllar. Pel sud-est veiem com bona part del terme segueix els límits traçats pel Bosc del Xalet i pel camí conegut com el carreró que porta del poble al torrent de Renau. Pel sud es va traçar una línea recta partint parades entre el Cup de Rull i la urbanització de Sant Roc. A la sortida del poble en direcció cap a Tarragona, no és la carretera TP-2031 la que marca el límit sinó que és una altra vegada una línea recta imaginaria que va de la urbanització de Sant Roc fins a les primeres cases de la carretera, quedant les dos últimes ja en el terme del Catllar. En aquest punt el terme del Catllar s’endinsa al terme de la Secuita. Fins ara s’ha vist els límits amb els municipis de Nulles, Renau i el Catllar. Fa falta veure com per ponent el terme limita amb la Secuita. Són pràcticament 2,5 km en línea recta de límit amb la Secuita que en el nord-oest coincideix amb el camí que porta cap al Mas del Pontarró.

La etimologia i la història

El nom del poble pot venir d'argilaga o d'argila (DALMAU 2010). Com millor que observant la zona per poder dir si el nom prové d'una planta que abunda en camps i boscos (BOFARULL 2002, 23; COROMINES, J. 1994) o bé prové del material geològic que conforma el paisatge (AMIGÓ 1999, 121; CASANOVA et al. 2002, 697). En la bandera del poble actual apareix el segell de la parròquia de Sant Roc per una banda i una Genista Scorpius per l’altre. L'origen cal buscar-lo en la següent rondalla: Segons la llegenda en primer lloc Déu va crear la daurada i perfumada ginesta. Aleshores el diable va voler copiar-li la idea, però en lloc d’una planta amb flors perfumades li va sortir una planta plena de punxes i amb flors molt petites, l’argilaga.

Hi han una sèrie de frase fetes en les que apareix aquesta planta (ALCOVER/MOLL 1983, 850-851; HERNÁNDEZ 2002, 81). "Ésser una argilaga o tenir més punxes que una argilaga" o "Ésser amorós o pacífic com una argelaga" significa tenir un geni molt sec. "Ser tan agradosa com una argilaga" vol dir tenir un mal caràcter, "Fer tanta gràcia com passar una argilaga per l'esquena" vol dir sentir cert desgrat i "Pitjor que caure dins d'una argilaga" vol dir que algú s'ha fet molt de mal. També es diu que "foc d'argilaga, foc de rialla" a causa de la seva ràpida combustió i per ser el combustible més utilitzat per començar a encendre un foc. Altres frases populars són "Quan l'argilaga floreix, l'amor creix" ja que són les primeres plantes que floreixen durant la primavera. També es diu "L'argilaga va deixar de morir la seva mare de fred" ja que serveix per encendre el foc pero no l'alimenta. Hi han altres corrandes populars en les que apareix directament el nom del poble (AMADES 1982; MANENT 2003, 51). Una d’aquestes deia “Los jòvens de l’Argilaga prou se’n poden alabar que la torre del Domingo és més alta que el campanar”. Entre els topònims actuals hi trobem les vinyes d'en Genet, el Mas de Panart, la Coma, el Bosc de Dalmau, el Revellar, la Pallissa, el cup de Rull, el comellar d'en Domingo, la Hisenda de Baix, el Mas de Molins, la Serra, el comellar de la primavera. els clots, la Masia de Domingo, el Maset, els Bancalets del Dalmau, les tires llargues, el Mas de Llaxo, la taca d'oli, l'era de Panart, l'era de Ca Domingo, la Placeta o el parany del Dalmau.

Pel que fa a documentació existent hi ha, per una banda, la que hi ha a l’Arxiu Històric de la Secuita (AHS) entre 1842 i 1851. Són documents que podem situar en el moment en que el poble es fusiona amb el terme municipal, fet que succeeix al 1846. També es troba localitzada la documentació custodiada a l’Arxiu Històric Arquebisbat Tarragona (AHAT) consistent en els llibres sacramentals de la parròquia de Sant Roc del 1808 i el 1933. En aquest mateix arxiu en el fons parroquial, notarial i baronial de l’església de Sant Joan Baptista del Catllar també hi han algunes notícies històriques. Sembla que en l’Arxiu de la Corona d’Aragó (ACA) hi ha un fons amb documentació dels Barons i Comptes de Santa Coloma de Queralt que es troba en la secció de diversos. És un fons que va ingressar al centre al 1941 per compra.

Els antecedents de poblament d’aquest lloc es remonten al període ibèric i al període romà (CARRETÉ/KEAY/MILLET 1985; ARRAYÁS 2005). Cap dels assentaments ha estat objecte d’una excavació en extensió però en tenim notícies. Un d’aquests jaciments va ser prospectat al 1985. Entre aquests jaciments existeix contacte visual ja que es troben situats en petits turons. En un d’ells es va dur a terme una prospecció geofísica en la que va detectar algunes estructures en el subsòl. Presenten pautes d’assentament bastant similars però les seves cronologies són diferents. Alguns d’ells són d’època ibèrica que es convertiran en assentaments romans ubicats en altura mentre que altres semblen ser assentaments d’època romana sense antecedents en la fase anterior. No s’ha superat la concentració d’assentaments que hi ha en època romana fins a l’estructura de masos medievals que es va començar a crear a partir del segle XII. Entre el segle II dC i el XII dC no hi ha evidències clares d’ocupació en la zona però el despoblament no devia ser total.

La història escrita del lloc comença al segle XII després de la reconquesta quan s’annexiona els territoris que hi han entre el riu Gaià i el riu Ebre (CORTIELLA 1982; FUENTES 1990). El lloc està ja documentat al segle XIV si bé es creu que els seus orígens històrics són més llunyans i segurament que els podríem assenyalar als voltants de la segona meitat del segle XII com a la majoria dels llocs de la comarca. L’actual nucli de població era format per dos indrets: l’Argilaga i Montbuí. A la part oriental del nucli urbà hi havia el nucli més antic que pertanyia a la família Montbuí i estava estretament vinculat amb Peralta. Rebé el nom de l’Argilaga de Montbuí o, simplement, Montbuí. A la part occidental s’hi va bastir el nou nucli sota la dependència dels senyors del Catllar, el qual va rebre el nom de l’Argilaga.

Com a fets destacables dir que l’any 1428 la senyora del Catllar, Joana de Queralt, envaí la població amb l’objecte de fer justícia per les seves pròpies mans i empresonar al batlle Antoni Canals, cosa que fou protestada energèticament pels veguers de Tarragona els quals ordenaren la immediata formació d’una host contra el Catllar. Durant el segle XVI el govern municipal estava representat per les figures dels jurats. Així, els 3 jurats que tenia el Catllar un era de la vila, un altre de Mas Moragues o la Plana i l’altre de l’Argilaga. Aquesta proporció també es reflectia en el Consell General de la vila. El 9 de juny de l’any 1695 dins del castell del Catllar i davant d'Andreu de Queralt i de Reart i d'Icart, senyor del Catllar, Joan Baptista Dalmau, va caprevar els drets i obligacions dels argilaguencs cap al senyor de Santa Coloma. La població disposava al XVI d'una carnisseria, una taverna i una fleca. Hi havia quinze cases, dos basses en la que acostumaven a beure les cavalcadures, un corralet amb un trull i una cisterna, una casa pel vicari i dos pous d'aigua. En Carles el Poll va ser un bandoler que es situa en el període històric situat entre la guerra dels Segadors (1640) i el final de la primera fase de la guerra de Successió que acaba amb el Decret de Nova Planta (1716). Però no se'l pot relacionar amb cap d'aquests conflictes. Després d’ocasionar molts forfets al Camp de Tarragona, fou condemnat l’any 1703 a ser degollat i el seu cos fet a quartos. El cap es col•locà dins d’una gàbia de ferro en un dels portals de Tarragona.

No va ser fins al 1846 que es creà el municipi de la Secuita per un ordre del Ministeri de Governació de la Diputació de Tarragona, adquirint d’aquesta manera el terme la configuració actual. Són aproximadament 500 anys de relació amb el Catllar, mentre que només fa 164 anys, del 1846 fins a l’actualitat, que conforma junt a les Gunyoles, Vistabella i la Secuita el nou terme municipal. En una primera etapa l’Argilaga i Montbuí formaven un sol ajuntament i en la documentació apareixien el nom dels dos indrets. Aquests dos llocs formaven part del partit judicial de Valls, mentre que els altres pertanyien al de la Secuita. El terme de l’Argilaga i Montbuí va ser el darrer a annexionar-se al de la Secuita.

Patrimoni

L’església es va bastir sota l’advocació de Sant Roc, advocat contra les pestilències, i la primera referència documental és de l’any 1542. Abans d’aquesta data els habitants tenien que assistir a missa i fer-se enterrar al Catllar. La capella es va construir dins de la part de Montbuí. L’actual es va construir després de la guerra civil amb la col•laboració del poble en la seva construcció i en la cessió de la brisa per la seva comercialització durant molts anys. És una imitació d’estil clàssic on la façana presenta una forma rectangular acabada amb un frontó i el campanar format per dos cossos. Cal mencionar els vitralls de colors de la nau principal instal•lats amb la darrera restauració del temple conjuntament amb la il•luminació del campanar. Deia el poeta que el campanar del poble sembla haver estat banyat dintre d’una tassa de xocolata calenta. L’antiga seu del sindicat agrícola data dels anys 20 del segle passat. És d’estil modernista. Després de la guerra quan es va destruir el temple va ser utilitzat temporalment com a església. A la façana veiem l’ús de la totxana així com columnes dòriques en la porta i els finestrals. L’edifici està format per dos cossos amb un pati central. Avui és el Casal del poble i té un petit teatre en una de les sales.

Cala Gaspana, a la plaça de l’església, era l’antiga propietat dels servites de Maria de Vila-Rodona, que s’instal•laren a la població al XVIII. La casa, popularment coneguda com la casa dels frares, apareix en el capbreu de 1753 on si pot veure que hi tenien casa, corral i una propietat de 70 jornals. Actualment a la porta encara es conserva un escut amb les inicials “SM” fent referència a “Servites de Maria” i que data del 1792. El mateix escut es troba a la porta del convent de Sant Llorenç de Vila-Rodona però sense data. Fou propietat dels monjos fins al 1835 quan fou posat a subhasta pública amb motiu de la desamortització dels béns de l’església i sembla que fou comprat per Domènec Serra de Tarragona per 30.001 rals. També a la plaça hi trobem Ca Manyé, un edifici modernista de planta baixa, dos pisos i golfa de tres façanes. La façana principal es relaciona amb la lateral a través d’un curiós acabat de la cantonada. En podem destacar els balcons amb motius vegetals, les línies corbes i el treball de la forja, així com els balcons del segon pis germinats i amb un pilar central. Mencionar la casa modernista que hi ha a la placeta de Ca Domingo. La façana principal presenta ornamentació vegetal on destaca l’emmarcat de les finestres i el coronament ondulat de la cornisa. Va ser les antigues escoles i l’antic cafè de la població. La torreta de Ca Domingo és un dels elements més característics en el skyline del poble. És una torreta octogonal amb una finestra alternada en quatre dels seus vuit costats. Antigament hi havia una frase popular que deia “Les dones de l'Argilaga no se'n poden alabar ja que la torreta del Domingo és més alta que el campanar” ja que el campanar de l’antiga església era més baix que la torreta. Diuen els pintors i dibuixants que la silueta de l'Argilaga és tant senzilla i bonica que convida a parar-s'hi

Pel territori hi ha actualment uns senders senyalitzats per l’ajuntament on es pot fer a peu o amb BTT la ruta pels quatre pobles que conformen el municipi. També és possible enllaçar amb la ronda verda pels municipis del Baix Gaià en el seu tram entre Renau i el Catllar o fer la ruta dels castells. Els principals camins que hi han actualment en aquesta zona són el camí de Nulles, el camí cap al Catllar, el camí de la Secuita, el carreró dels Masos de la Secuita, el camí del mas del Pontarró, el carreró o camí del torrent de Renau o camí del bosc del Xalet, el camí del cementiri, el camí de Peralta, el camí del Mas de Revellar, el camí del Mas de Molins a la Mina i el camí de la Torre. Mencionar com arbres d’interès la gran alzina que hi ha a l’entrada del bosc del cementiri.

Tradicions i gastronomia

El ball parlat de Sant Roc escrit en català data de la primera meitat del segle XIX. L’autor és anònim i explica la vida del beat des de que abandona la casa paterna i visita Itàlia fins a la seva tornada a Montpeller. La visita dels portants de l’aigua de Sant Magí es celebra el 18 d’agost. Els traginers de l’aigua que baixen de Sant Magí de la Bufaganya arriben al poble on esmorzen i recullen un ram d’espígol. Després de marxar continua la festa amb un gran esmorzar popular. Per la festa major d’estiu antigament es deia “El 15 d’agost és festa assenyalada i l’endemà Sant Roc, festa major de l’Argilaga”. Actualment la festa major es celebra el cap de setmana anterior perquè no coincideixi amb la d’algun dels pobles del terme municipal. La festa major d’hivern es celebra per la conversió de Sant Pau el 25 de gener. El dia 1 de maig es celebra una caminada pels voltants del poble que arriba fins a l’embassament del Gaià i finalitza amb una paella popular. Una tradició ben estesa era la d’anar a passar el dia de la mona al costat del riu.

Al poble si celebren diferents esdeveniments gastronòmics com la calçotada, la paella, la fideuada o la sardinada. Per Sant Magí els traginers que passen pel poble hi fan un gran esmorzar en el que hi pot participar tothom. El menjar i el beure hi és present en tots els actes que si celebren amb una gran participació que mostren el tarannà alegre i social dels seus habitants. Productes destacats són el conill, els calçots i el vi. A les ja tradicionals varietats per fer vi i cava (Macabeu, Parellada, Cortoixà) s’hi han de sumar varietats noves com el Chardonnay o el Cabernet Sauvignon. Actualement hi ha un restaurant i una confortable casa de turisme rural.

• Bibliografia:

- ALCOVER, A. M. I MOLL, F. de B. 1983: Diccionari Català-Valencià-Balear, Editorial Moll, Palma de Mallorca.

- AMADES, J. 1982: Folklore de Catalunya: Cançons, refranys i endevinalles. Editorial Selecta. Biblioteca perenne, 15. Barcelona.

- AMIGÓ, R. 1999: Introducció a la recerca en toponímia i antroponímia. Biblioteca Serra d’Or.

- ARRAYÁS, I. 2005: Morfologia històrica del territorium de Tarraco en època tardo-republicana romana o ibèrica final (s. III-I a.C.), Tesi doctoral, Barcelona.

- BOFARULL, M. 2002: Orígens dels noms geogràfics de Catalunya. Publicat per Cossetània Edicions.

- CARRETÉ, J. M.; KEAY, S.; MILLET, M. 1985: A Roman Provincial Capital and its hinterland. The survey of the territory of Tarragona, Spain, 1985-1990, Internacional Journal of Roman Archaelogy. Supplementary Series, 15, Ann Arbor.

- CASANOVA, E.; ROSELLÓ, V.; COROMINES, J.; BADIA, A.M. 2002: Congrés internacional de toponímia i onomàstica catalanes, València. Publicat per la Universitat de València.

- COROMINES, J. 1994: Onomasticon Cataloniae, Cural Edicions Catalanes, Caixa Estalvis i Pensions de Barcelona "La Caixa", Barcelona.

- CORIELLA, F. 1982: Guia de la Secuita (Tarragonès), Els llibres de la Medusa 14. Institut d’Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV, Excma. Diputació Provincial de Tarragona.

- DALMAU, M. 2010 “L’Argilaga i Montbui. La Etimologia” a Revista Quatre. Número 6. Ajuntament de la Secuita.

- FUENTES, M.M. 1990: El Castell, Vila i Terme del Catllar. Segles XII-XVIII. Ajuntament del Catllar.

- HERNANDEZ, A. 2002: “La llum de l'argelaga” a Revista Mètode, número 32, Universitat de València.

- MANENT, A. 2003: Llunari de noms i mots. Qüestions d’onomàstica, dialectologia i despoblament del Camp de Tarragona. Assaig 83. Edicions del Centre de lectura. Reus.

• Text i fotografies: Marc Dalmau

Panell informatiu del mirador de l'Argilaga

2011-03-06T15:13:00.000-08:00

Després de pujar per les escales de porland del mirador em trobat un panell informatiu com molts altres que hi han al Baix Gaià amb el nom dels punts de les serralades pre-litorals (la Mussara, Miramar, Coll de Lilla, Serralada de Llaberia, Mola de Colldejou) de les poblacions properes (Vistabella, la Secuita) i de punts emblemàtics del territori (Els Masos, la Tallada). És molt curiós el mapa que hi ha del Baix Gaià a la part superior de la dreta.

Pel que sabem a grans trets del terme de l'Argilaga sabem que limita amb el terme de Nulles pel nord a través del bosc que hi ha a Mas de Molins, amb Renau pel nord-est a través de la carretera TP-2031 que va de Tarragona cap al Pont d’Armentera i per l’est amb l’antic camí que porta de Peralta al Catllar. Fa falta veure com per ponent el terme limita amb la Secuita. Són pràcticament 2,5 km en línea recta de límit amb la Secuita que en el nord-oest coincideix amb el camí que porta cap al Mas del Pontarró.

Mirador de l'Argilaga

2011-03-06T14:49:00.000-08:00

Junt a la senyalització de la ruta dels castells i de la ronda verda s'ha instal·lat un mirador. Aquest mirador es troba al camí del Pontarró a uns 600 metres de la carretera, al costat de l'antiga Bassa del Comú.

A la fotografia podeu veure el mirador instal·lat. Fa una mica de mal a la vista. El material utilitzat ha estat el porland, pedres i rames d'ametller. Segurament el paleta del poble ho hagués fet millor. El que no entenc la mania del constructor d'utilitzar rames d'ametller i clavar petites pedres a mode de decoració. O les pedres sueltes que han quedat arraconades a un costat de l'escala. Les rames d'ametller no sembla que hagin estat tractades amb cap substància que les conservi. No sembla que hagi estat concebut per durar molts anys. Esperem que dintre d'un temps la vegetació oculti aquests detalls.

Itinerari 2. De Tarragona a Valls passant per l'Argilaga

2011-03-04T10:50:00.000-08:00

Distància: 23.600 m

Desnivell: 400 m

Temps: BTT de 2.30 a 3.30 h. A peu 6.00 o 7.00 h.

Clica aquí per veure la descripció de la ruta

Aquesta variant per anar de Tarragona a Valls és força interessant i, a la vegada, poc coneguda. En el primer tram circularem per una zona amb força bosc de pi blanc. Després ja anirem per zona de conreus, totalment de secà. Passarem per una munió de grans masos, la majoria abandonats i enrunats, però que encara llueixen quelcom dels seus anys bons, en què hi vessava vida per tot arreu. També un rosari de petits nuclis urbans acabarà de fer-nos gaudir d'una bona excursió.

- Josep Insa Montava. De la muntanya al mar. Cossetània Edicions, 1997. Itinerari número 22. 111-115.

Itinerari 1. Les aigües i terres del Gaià

2011-03-04T07:30:00.000-08:00

Temps necessari: Mitja jornada

26.8 km

Referències. Mapa ICC
Clica aquí per veure la descripció de la ruta

Les terres del Camp de Tarragona resten, potser un xic oblidades pels practicants de la BTT, tot i que ens poden oferir atractius itineraris per a la pràctica d'aquesta bonica modalitat. No obstant això, faig una petita crida de consciència des d'aquestes ratlles als pobles de l'anomenat Camp de Tarragona perquè tinguin més cura dels seus boscos i camps, ja que les escombraries acampen per arreu i d'aquesta manera no fomentaran pas el turisme cultural i natural que cerca latranquil·litat i naturalitat del camp. L'itinerari que tot seguit proposo és un recorregut circular per les terres que, gràcies a la seva orografia, permeten recollir les apreciades aigües del riu Gaià, procedents de les serralades de l'interior tarragoní, en un embassament que fou construir amb l'objectiu de proporcionar l'aigua que requerien les instal·lacions del complex petroquímic de Tarragona. És per això que durant el nostre pas per l'embassament anem trobant rètols informatius d'una coneguda empresa de carburants. Tot i que es tracta d'un itinerari curt de quilometratge, és, no obstant això, un recorregut nerviós amb constants canvis de ritme i alguns trams força tècnics, que ens faran gaudir de valent. Per altra banda, com que és un recorregut ràpid es pot completar en una mitja matinal, i, per tant, podem aprofitar, si el dia acompanya, per gaudir d'un merescut descans estirats a qualsevol de les properes platges de l'anomenada Costa Daurada. El millor moment per seguir aquest itinerari és a principi de tardor, quan les fulles de les vinyes ens ofereixen les seves belles tonalitats ocres, característiques d'aquesta estació, i el sol encara escalfa agradablement.

- Manel Cajide i Plaza. 50 itineraris en BTT per Catalunya. Cossetània Edicions. 2003. Itinerari número 1. 13-19

Guia de la Secuita de Francesc Cortiella i Odena

2011-03-02T08:02:00.001-08:00

Estic mirant de pujar el llibre del Cortiella i Odena amb les pàgines introductories, les que parlen de la història de l'Argilaga i les pàgines sobre la descripció del poble. És una de les fonts d'informació per estudiar la història, els costums, els edificis i les curiositats del poble. També hi han unes làmines sobre llocs emblemàtics (La plaça, l'altar de l'esgésia, la casa dels frares i la mateixa església). Clica aquí per veure el llibre amb els apartats sobre l'Argilaga.

Marxa del pollastre. 23 de novembre de 2003

2011-03-02T03:10:00.001-08:00

Gent de pas als camps de l'Argilaga

2011-03-02T03:07:00.000-08:00

El Punt, dimarts 14 de setembre de 1999, p.14

L'Argilaga d'Antoni Panadès

2011-03-02T03:05:00.000-08:00

Més Tarragona del 20 de juny de 2003, 36-37

Festa Major l'Argilaga 2000

2011-03-01T09:34:00.001-08:00

L'Argilaga recupera un ball parlat del segle XIX que glossa la vida de Sant Roc

2011-03-01T02:21:00.001-08:00

El Punt, Edició de Tarragona del 28 d'agost de 2000

L'Argilaga recupera un ball parlat del segle XIX que glossa la vida de Sant Roc

2011-02-28T09:02:00.000-08:00

Notícia apareguda a El Punt, Edició de Tarragona del 28 d'agost de 2000 a la pàgina 4 amb una imatge que deia "Imatge dels veïns que van participar dissabte al vespre en la representació que es va fer a la plaça major de l'Argilaga del ball parlat recuperat"

L'Argilaga recupera un ball parlat del segle XIX que glosssa la vida de Sant Roc

Uns 30 veïns de la vila van realitzar dissabte una lectura dramatitzada del text descobert fa mig any. L'Argilaga ha recuperat un ball parlat propi que no es representava des del segle XIX. Diversos veïns van trobar ara fa mig any en una casa de la vila un text hagiogràfic en català, d'autor desconegut, que glossava la història de Sant Roc, patró del poble. Dissabte, la plaça major va ser el lloc triat per tornar a fer públic aquest patrimoni amb una lectura dramatitzada llegida per 27 habitants de la vila amb l'acompanyament de l'orquestra de la Selva del Camp i també de visitants vinguts de fora. La intenció dels veïns es poder realitzar una representació completa l'any vinent.

L'Argilaga va poder tornar a sentir dissabte, després de 170 anys, el Ball de Sant Roc, un ball parlat retrobat fa mig any i que els veïns del poble han volgut representar per donar-lo a conèixer públicament. De moment, dissabte es va realitzar una lectura dramatitzada, però la intenció dels veïns que han promogut la iniciativa és que l'any vinent es pugui dur a terme una representació completa, escenificada. Es tracta d'un ball parlat únic i inèdit, mai publicat, i amb tota probabilitat compost a la vila. El seu valor literari ve del fet que és un dels textos hagiogràfics més antics que es conserven en català. L'acte que es va fer a la plaça major, va consistir en una lectura dramatitzada acompanyada d'una il·luminació escaient, d'un fons de diapositives sobre la vida de Sant Roc i també de l'actuació de l'orquestra de la Selva del Camp, convidada per a l'ocasió. Unes 27 persones es van encarregar de llegir-lo davant una audiència principalment del poble, però també vinguda de fora. El ball explica la història hagiogràfica de Sant Roc, patró tutelar, i com aquest fill d'una família noble de Montpeller, deixa totes les seves riqueses per fer de pelegrí i dedicar-se a curar malalts de pesta per diferents localitats italianes. El sant torna ferit a Montpeller i, com que per humiltat no es dóna a conèixer, se l'empresona i mor. Però deixa escrita la seva vida, i els governants de la ciutat se n'adonen de l'error. La peça inclou també un curiós episodi patriòtic desconnectat del conjunt que parla de la guerra entre francesos i espanyols, un anacronisme que probablement sigui motivat per una represàlia que va patir l'Argilaga el 1811 durant la Guerra del Francès.

Salomó i la Riera, únics amb balls regulars

Hi ha notícies de l'existència de balls parlats a localitats de tot el Camp de Tarragona i de les comarques de la Conca de Barberà o del Priorat, però la zona del Baix Gaià, n'és especialment prolífica. Actualment, però només les localitats de Salomó i la Riera de Gaià representen amb regularitat aquests balls parlats. Concretament, a la Riera s'escenifica el Ball de Santa Margarida, i a Salomó, el de Sant Crist. Precisament la conselleria de Cultura d ela Generalitat ha declarat aquest any passat el ball que es representa a Salomó com a Festa d'Interès Nacional. Això ha fet que augmenti considerablement l'afluència de públic. A banda d'aquests dos espectacles, de manera esporàdica altres localitats també han realitzat representacions dels seus balls parlats com és el cas de Torredembarra amb el ball de Sant Joan.

El descober t a l'Argilaga data aproximadament del 1830 però podria fins i tot haver estat compost abans. Narra la història de la vida de Sant Roc, el patró local. És un dels textos hagiogràfics més antics que es conserva en català. De fet, els balls parlats més antics que es conserven són precisament els escrits en llengua catalana.

Carnaval'11 a l'Argilaga

2011-02-28T07:55:00.000-08:00

Informació de la guia gastronòmica del Baix Gaià

2011-02-22T04:36:00.000-08:00

Algunes anotacions que he tret de la lectura sobre la Guia gastronòmica del Baix Gaià. Mireu com comença la guia: "Des de la Pleta , a la Nou de Gaià, de l'Argilaga, de Vespella estant observant les vistes de Salomó, ens podem adonar com, malgrat el pas dels temps, la vinya segueix sent molt present a les zones interiors del Baix Gaià. La vista des d'aquests miradors privilegiats del Camp de Tarragona dels ceps i de la seva extensió, ens fa adonar que el treball i la cultura vitivinícola de Catalunya són una part important de l'essència d'aquesta zona". La guia gastronòmica fa menció en l'apartat sobre "Celebracions gastronòmiques" a l'esmorzar popular de Sant Magí de l'Argilaga (pag. 49). "En motiu del Romiatge dels Traginers de l'aigua de Sant Magí el 18 d'agost, quan aquests arriben al poble després de baixar per la costa de la Serra, se'ls dona d'emorzar a la plaça on també es reparteixen rams d'espígol entre els portadors, una tradició ja molt arrelada". També parla de la Cooperatica Agrícola de l'Argilaga (pag. 14) i diu "El celler cooperatiu de l'Argilaga compta amb 56 socis i està especialitzat en l'elaboració de vi base per a la indústria cavista. Les seves instal·lacions i la dedicació de la seva gent fa possible que, malgrat, la concentració que el sector està experimentant en grans grups cooperativisites en la producció, elaboració i embotellament del vi, a l'Argilaga es segueixi apostant per la singularitat. Els seus principals clients són Grup Freixenet i Jaume Serra. Les varietats de raïm blanc amb les que treballen són àmpliament majoritàries: macabeu amb prop del 60%, seguit de la parellada, el cartoixà i el chardonnay. En negres hi podem trobar noves varietats tals com el pinot noir, el merlot i el cabernet, a més de les més tradicionals, com l'ull de llebre i el sumoll. Poden adquirir el vi produït en el proopi celler. Un vi jove i fresc, ideal per al consum diari".

L'Argilaga segons Antoni Panadès.

2011-02-22T04:18:00.000-08:00

En la publicació Més Tarragona del 20 de juny de 2003 es publicava un reportatge periòdic sobre els pobles del Tarragonès. L'especial sobre l'Argilaga el podeu trobar en aquest diari en les pàgines 36 i 37 amb fotografies cedides per l'ajuntament d'aleshores. Quan parla de l'Argilaga avui diu "Sembla que els seus habitants els agradaria tenir una mica més d'independència".

L'Argilaga

L'Argilaga és un poble, però com que és a dins del terme de la Secuita es coneix com allò que de vegades s'ha anomenat pedania, barri o nucli agregat. Compta amb una alcaldessa pedània, avui Loreto Martorell, que al mateix temps és regidora de serveis socials del municipi de la Secuita. El poble està situat a la línia que divideix les aigües entre el Francolí i el Gaia, així com en una bona cruïlla de carreteres que el comuniquen amb Tarragona, Santes Creus, la Secuita i pobles de la rodalia. A prop de l'Argilaga hi passa el tren, però no té estació.

HISTÒRIA

Hi ha indicis que diuen que a la zona on s'ubica l'Argilaga hi hagué alguna petita vil·la romana, però les notícies més concretes es troben en documents que daten del 1161 i que demostren que aquest territori pertanyia al petit imperi anomenat Codony-Montoliu. L'Argilaga ja existia quan el senyor d'aquest territori Guillem de Claramuntm en va fer donació als frares de Santes Creus per redimir els seus pecats, que devien ser molts, perquè va cedir molts i molts béns. Al segle XV hi trobem dos nuclis de població: l'Argilaga a la part occidental de l'actual enclavament que pertanyia als senyors del Catllar, i Montbuí a la zona oriental que pertanyia a la família del mateix nom. També tenim constància que al segle XVI, entre l'Argilaga i Montbuí, hi havia 8 focs o llars, a banda dels altres nuclis del municipi com la Secuita, Tapioles, Pontarró, Vistabella i les Gunyoles. Va ser a finals del XV quan es va construir l'església anterior destruïda durant la guerra del 36-39. En un cens de 1867 consten 193 habitants. Entre els anys de la postguerra fins als anys vuitanta el poble va passar de 134 a 149, baixant fins als actuals. El 1800 tingué una parròquia independent.

El 24 de juny de 1846, el Ministeri de la Governació de l'Estat espanyol, ordenava l'annexió de l'Argilaga i de Montbuí al municipi de la Secuita. I és que l'Argilaga antigament estava formada per dos nuclis: Montbuí i l'Argilaga. Des d'aleshores ha caminat juntament amb la Secuita i els altres nuclis, pobles o barris que formen el municipi, com són Vistabella, les Gunyoles i la mateixa Secuita. El 1953 es va construir el nou temple parroquial. L'Argilaga va estrenar i beneir la bandera el 6 d'agost de l'any 2000. L'escut, malgrat que no sigui municipi, té dos parts: a la de dalt hi ha una muntanyeta que representa Montbuí i damunt hi ha una flor d'Argilaga que representa el poble. A la part de sota hi ha un símbol de Sant Roc, creat per Josep Maria Jujol.

VIDA SOCIAL

Les entitats del poble són el grup parroquial, la Societat de Caçadors la Paloma, la Cooperativa Agrícola i l'Associació Cultural que organitzen tots els actes de la localitat. La Festa Major d'hivern se celebra en honor a la Conversió de Sant Pau, el 25 de gener. La d'estiu és el 16 d'agost i està dedicada a Sant Roc. A banda de la ja tradicional revetlla de Sant Joan, el Carnaval, la Cavalcada de Reis, la Calçotada i la Castanyada, en les quals participa tot el poble i les persones de els urbanitzacions properes, especialment la urbanització de Sant Roc, que és ben a prop del poble i que hi està molt vinculada.

LLOCS TÍPICS
Diuen esl pintors i dibuixants que la silueta de l'Argilaga és tant senzilla i bonica que convida a parar-s'hi i pintar-la. Cal destacar la Coopeartiva dels Pagesos de 1928 d'estil modernista. La parroquial de Sant Roc del segle XVI has estat substituida per l'església actual construida el 1949, que té 15x6.5 m, amb capelles laterals i que van ser de les poques que es van ensorrar durant la guerra civil española i que ara ha complert mig segle, essent beneïda i consagrada per l'arquebisbe Martínez Sistac al 2000 amb 10 nous vitralls i una rosassa originals de Carles Almada de Vallbona de les Monges i amb uns ornaments que recorden el copatró Sant Pau i els sagraments, incorporant-hi una creu processional etiòpica i icona de la resurrecció del Senyor. També es van pintar creus a les columnes del temple. S'ha repintat l'espai interior i s'ha inscrit unes lletres al fris que fan el tomb al temple, hi ha una nova seu i llànties, peuanes, etc. D'altres llocs típics són una plaça àmplia i bonica, l'edifici de la Casa dels Frares i la façana de la Casa Domingo. El plat típic de l'hivern sempre havia estat l'escudella acompanyada d'un bon trago de vi. A l'agost de 2000 amb motiu del 200 aniversari de la parròquia i del 50 de la construcció de l'església es va recuperar el ball parlat del segle XIX, en quin pren part gent de quasi totes les cases del poble i hi intervenen Sant Roc, l'oncle, els àngels, les dames, els galants, la priora, les monges, l'amo del gos de Sant Roc, capitans i soldats espanyoles, l'escarceller, el narrador, etc amb so, llums i, fins i tot, orquestrina.

L'ARGILAGA AVUI

Avui el poble té 114 habitants, encara que a l'època de vacances i caps de setmana, el poble i el seu entorn es van animant per les moltes persones que tenen la segona llar a les urbanitzacions properes. Té tenda de queviures i una altra especialitzada en pollastres a l'ast. El vi produït per la Cooperativa és d'una suavitat i d'un paladar deliciós. Al poble hi ha fusters, paletes, etc. Té un petit camp de futbol, un mini parc infantil, instalacions sanitàries on acudeix un dia cada setmana el metge. Compta amb cementiri propi i sembla que els seus habitants els agradaria tenir una mica més d'independència. L'Agricultura principal és la vinya seguit de l'olivera, l'avellanes i el garrofer.

L'ARGILAGA FUTUR

El poble havia tingut un forn de pa que fou famós i un cafè. Avui ja s'aprova la recuperació del cafè casal que serà un edifici on puguin tenir seu les entitas i, fins i tot, seria convenient una oficina municipal que atengués les persones a les quals els és difícil acudir a la Secuita. També s'ha fet la remodelació de la plaça de les Escoles que serveix de pista de ball. Cal dir que els petits del poble van a col·legi a la Secuita i reben tots els serveis necessaris. Amb vistes al futur s'han renovat els enllumenats públics i la cessió d'espais municipals per a l'ús de l'Associació Cultural. En futures perspectives es treballa perquè es realitzi la"variant de l'Argilaga" en la carretera de Tarragona a Santes Creus, la depuradora de l'Argilaga, l'enllumenat exterior de l'església de l'Argilaga, la instal·lació de senyalització de la infraestructura turística i comercial.

Associació cultural de l'Argilaga

2011-02-16T15:21:00.000-08:00

Argilaga Blog

Carta enviada al l'Institut Comarcal d'Ocupació i Desenvolupament Econòmic el 19/10/2010

2011-02-16T04:25:00.000-08:00

En primer lloc us volia felicitar per la pàgina sobre la ruta dels castells del Baix Gaià. Crec que és una gran iniciativa que farà possible la dinamització econòmica i cultural de la zona. El tema d'aquest email és que crec que la pàgina presenta algunes mancances estructurals com el fet que les poblacions de l'Argilaga i Ferran, poblacions sense ajuntament propi però que formen part d'aquesta zona, no apareguin en la pàgina web. Crec que seria interessant afegir aquestes poblacions en l'oferta turística ja que formen part de la zona.

Respecte al poble de l'Argilaga (amb qui mantinc una relació sentimental de fa anys) ha quedat en una situació una mica confusa tant en els tríptics informatius que ha llençat el consorci com en la pàgina web sobre els castells del Baix Gaià. En el material sobre la ruta gastronòmica no apareix l'oferta hostelera de la població i en el material sobre rutes verdes apareix com a mirador, es a dir, es privilegia el paisatge del poble en detriment de l'oferta patrimonial. L'Argilaga no té castell però antigament era format per dos poblacions: Montbuí i l'Argilaga. Montbuí ressona encara com la reivindicació del passat d'un poble que ha estat sota la dependència del castell del Catllar en època medieval i moderna i sota la dependència del consistori de la Secuita en època contemporània. Aquesta situació ambigua pot haver fet que no s'hagi donat a la població la suficient serietat i consideració com per afegir-lo tant al material de difusió com en la pàgina web. I que cap cartell metàl•lic del Baix Gaià hagi arribat a la població. Suposo que un cas similar es pot haver donat en la població de Ferran. En el cas de l'Argilaga hi ha un restaurant i una casa rural.

Conec la població de l'Argilaga a fons. Ja es documenten algunes vil•les romanes al seu tombant, fet que ens documenta poblament en la zona des de l'antiguitat. La zona va ser estudiada per Simon Keay, professor de la universitat de Southampton a la dècada dels 80. Les fases d'aquests primeres assentaments van del IV aC al II dC i són la fase ibèrica, la fase republicana i la fase altimpeial i no es documenten assentaments del baix imperi. A partir del segle XII es documenten dos nuclis de població separats per l'actual plaça de l'església: Montbuí i l'Argilaga. El poble en època medieval era qualificat com a llogarret, lloc o quadra mentre que en l'actualitat s'anomena barri, districte o agregat municipal. Això ens mostra quina era la percepció que hi havia de la població des de fora. Sempre hi va haver un estira-arronsa entre el Catllar i l'Argilaga i Montbuí per exercir-hi l'autoritat fins que arribà l'anexió al segle XV quan els senyors de Santa Coloma es van convertir en els senyors del castell del Catllar. El Catllar moltes vegades posava un batlle titella a l'Argilaga per tenir-ne el control. Montbuí es trobava localitzat a la zona oriental de la plaça mentre que l'Argilaga es trobava a la zona occidental. La zona d'interès històric es trobava entre la plaça de l'Església i la plaça Domingo, on es documentà aquest primer nucli de la població. Junt a les escasses evidències medievals i modernes (Casa dels frares i Cal Roc de Roca) es localitzen unes interessants cases modernistes (com Ca Mañé, Ca Domingo o l'antiga Cooperativa Agrícola). Destacar en el skyline del poble la presència de la casa Domingo amb una torreta o torratxa que era més alta que l'església vella que va ser destruida duranta la guerra. A Cala Gaspana o la Casa dels Frares es conserva un escut dels monjos coneguts com a servites de Maria (procedents de la Toscana) que des del monestir de Vila-Rodona, hi fundaren una casa. Mencionar en aquest ràpid llistat que em ve a la memòria l'església actual que ha estat restaurada recentment i on s'han instal•lat vitralls. L'Argilaga també ha donat personatges històrics com el bandoler Carles el Poll, un d'aquests bandolers del segle XVII com tants altres de les terres catalanes, que va ser ajusticiat al portal del Roser de Tarragona. Un figura que no ha estat el suficientment estudiada però les seves gestes han alimentat l'imaginari popular. El nom de Montbuí es va dissoldre fins a desaparèixer a partir del segle XIX. Però el seu nom és un crit d'esperança per les generacions futures. No només l'Argilaga sinó l'Argilaga i Montbuí, antics dominis del castell del Catllar. No hi ha cap edifici que es pugui visitar per dintre però es poden admirar des de l'exterior.

Per aquesta zona hi passava l'antic camí reial que comunicava la ciutat de Tarragona amb el monestir cistercenc de Santes Creus. Mencionar les rutes i senders. Especialment les rutes que surten cap al poble de Peralta a través del camí del cementiri nou, o les rutes cap al torrent de Renau i cap al Catllar. L'alzina a la pujada del cementiri és un arbre amb un interès botànic més que evident. Seguint aquestes rutes i senders, es poden visitar alguns masos que hi han disseminats pel terme com Mas de Molins, la Mina o el Mas de Revellar, o boscos com el del Xalet, el bosc del cementiri o el bosc de Dalmau, o antigues estructures de l'aqüeducte del Gaià que portava aigua del Pont d'Armentera a Tarragona, o el rec de l'arquebisbe, construcció del segle XVIII, que baixava l'aigua des de Puigpelat. Per aquesta zona hi passa el camí de l'aigua i els portants de Sant Magí hi fan parada per esmorzar en la baixada des de Sant Magí de la Bufaganya. També es celebrava fins fa poc un ball parlat del segle XIX, el Ball de Sant Roc. I si han gravat algunes pel•lícules o documentals com l'Amic de la mort de l'Amades. Per aquesta zona també passava el camí del peix que comunicava Torredembarra amb la població de Valls. L'antic camí del Pontarró delimita el terme de l'Argilaga del de la Secuita per la zona oriental del terme.

És una població sense castell però es un poble que es pot sentir orgullós del seu passat, les seves festes, el seu patrimoni i les rutes. Si puc fer alguna cosa per solucionar aquesta mancança en la pàgina web, en el material de difusió o en els cartells metàl•lics sobre el Baix Gaià, em presento voluntari per redactar la fitxa de la població i proporcionar algunes fotografies. Penso el mateix respecte a la població de Ferran que es troba en una posició similar.

Carta enviada al l'Institut Comarcal d'Ocupació i Desenvolupament Econòmic el 19/10/2010

La ruta dels castells per l'Argilaga

2011-02-15T08:22:00.000-08:00

Tal com es va dir a l'article "Ronda Verda del Baix Gaià" del dimarts 19 d’octubre de 2010 (etiqueta: Baix Gaià), inicialment la ronda verda en el seu tram Renau-Catllar no passava per l'Argilaga sinó que es feia directament per les Coves de Dalmau. La meva sorpresa ha estat veure que han posat un plànol indicatiu del Baix Gaià al poble amb la ruta dels castells. En l'article que he mencionat es va proposar l'alternativa d'una ruta que en el tram Renau-Catllar passés per l'Argilaga. Això converteix el poble en una cruïlla per aquells que fan la ruta dels 4 pobles, per aquells que fan la ruta dels castells i per aquells que fan la ronda verda.

El que costa ficar un punt al mapa!

2011-02-07T06:16:00.000-08:00

L'agència Cel Obert que publica una revista informativa sobre el Baix Gaià ha decidit afegir l'Argilaga, Ferran i Tamarit al seu nou mapa. Properament a la pàgina web es podrà veure un extracte sobre la història, el patrimoni, les festes i els serveis del poble.

El Sindicat agrícola

2011-01-19T10:25:00.000-08:00

Amnea

2011-01-15T11:48:00.000-08:00

Quant de temps des d'aquesta foto. És del primer any que vam tocar a les festes de l'Argilaga (feu tarragoní dominat per la famíla Roig), l'estiu del 2005. Si us fixeu, podeu veure algunes diferències: les samarretes que portem són les primeres que ens vam fer (només en vam fer cinc, amb Amnea escrit de colors diferents), la guitarra de l'Uri és l'Epiphone que fa any i mig que va jubilar i el bateria és també diferent (aleshores era l'Òscar Ribera "Riberita"). Tots erem més joves, teníem menys pèl... Però el que importa és que encara seguim, i per tercer any actuarem en aquest poblet on ens han acollit tant bé i hon han confiat en la nostra proposta. Aquest cop, serà el dia 2 d'agost. Sí, és un dijous, però pensem despertat tot l'Argilaga i part de la Secuita a cops de Rock!!! YEAH!!

Ens veiem allà, salut i RnR!!

Un niu d'aranyes en una argilaga

2010-12-31T02:25:00.001-08:00

Argilaga Blog

Cometari

2010-12-30T04:13:00.001-08:00

Ah! y en l’Argilaga, cerca también de entrar en L’Alt Camp y donde estuvimos alojados, hay un restaurante aconsejable sea o no temporada de calçotada.

Experiència d'uns ciclistes per les rutes que passen per l'Argilaga

2010-12-30T04:09:00.000-08:00

Fetes per José A. Martiínez.

Topònims a l'Argilaga

2010-12-29T02:48:00.000-08:00

Topònims del padró rústica 16 de març de1846

- Mas de Molins (partida del camí de Nulles de Pau Rull, partida del camí de Nulles de Miguel Vendrell, partida del camí de Nulles de Joan Ribas, partida del Casalot de José Solé, partida del Casalot de José Puntijoch, Camí de Nulles de Francisca Rull, partida del Casalot de Joan Solé, partida del Casalot de José Canals, la Barraca de José Rull, partida del Ravellar d'Anton Solé)

- Lo Parany (Partida camí de Nulles de José Dalmau)

- Lo fraginal (Partida del Calvari de José Dalmau)

- Lo Revella (partida del Ravella de Juan Martí, partida del Ravella de Antonio Martí, partida de Manuel Garrigas, partida del Revella de Mariano Garcia, lo Ravellà de Juan Pallarès, la parida del Revella de Francisco Solé, la partida del Ravellà d'Antonia Bilo) També apareix escrit com lo Reballa de Joan Ferré.

- Las Fontanillas (partida del Camí del Catllar de Pau Domingo,

- La Bassa del Comú (Lo Maset de Pablo Domingo, Los Clots de José Dalmau, la Fonteta d'Antonio Dalmau, la bassa del Comú de Maria Mañé, els Bancals de Pablo Figarola)

- La cerca (la partida del Camino d'Antonio Martí)

- La otra parte (la partida del pino gordo d'Anton Mañé, la partida del pino gordo de Pedro Manyé)

- El Calvario (La barraca de Juan Pallarès, La pallissa de Juan Solé, la pallisa de Ramon Solé)

- La pallissa (Partida del camí de Teresa Mañé, la partida del Faixinal de Maria Mañé)

- La coma (partida de la coma d'Antonio Giné)

- Lo camí de la Secuita (Partida del camí de la Secuita de Ramon Martí)

- Camí de Nulles (La Serra de Joan Domingo)

- Camí de Reus (Lo Cap d'Antonio Mañé)
- Senda de la partió

Camins i topònims actuals

Camins actuals

Camí de Nulles, Camí de l'Argilaga al Catllar, Camí de la Secuita, Carreró dels Masos de la Secuita, Camí del Pontarró, el carreró o Camí del torrent de Renau o Camí del Xalet, el camí del cementiri, el camí de Peralta, el camí del Mas de Revellar, carretera de l'Argilaga a Nulles, camí del Mas de Molins al Mas de Domingo, carretera de Tarragona, el camí de la Torre, Camí de Mas de Molins, Camí de Canals.

Topònims actuals

Les vinyes d'en Genet, el Mas de Panart, la Coma, el Bosc de Dalmau, el Revellar, la Pallissa, el cup de Rull, el comellar d'en Domingo, la Hisenda de Baix, el Mas de Molins, la Serra, el comellar de la primavera. els clots, la Masia de Domingo, el Maset, els Bancalets del Dalmau, les tires llargues, El Mas de llaxo, la taca d'oli, l'era de Panart, l'era de Ca Domingo, la Placeta, el parany del Dalmau.

2010-12-28T23:34:00.001-08:00

Correspondència en la que es demana a l'Ajuntament de Montbuí d'acreditar que el Comte de Santa Coloma havia estat senyor del lloc. 12 d'agost de 1844

Magco. Sor. Ayuntamto Constitu. de Monbuy.

Dn. Antonio Gibert, en calidad de Apdo del Esxmo Sor Conde de Sta Coloma, ante VV M acude y expone:

Que para dar debido cumplimiento a la instrucción de 6 Nov de 1841 y por Decreto de 9 de Abril de 1843, relativos al valor presumible de los Diezmos, necesita de esa Municipalidad le libre una certificación y acredite haber sido el nombramiento Sor. Conde su Decimador desde tiempo immemorial y hasta el año de 1837, el Decimador general en el territorio, a termino de ese lugar, expresando en la misma el valor liquido annual que pueda calcular-se que ha producido el entendido diezmo en el decenio de 1827 a 1836, insiguiendo los datos y justificación que en el intento y en oportunidad se presentarán: Por cual efecto:

A VV M atentamente suplico se sirvan librar la indicada certificación en los términos insinuados y por el valor anual que resultará, por combenir asi a los intereses del nombrado Sor. Conde y en puntual observancia de la citada primera instrucción y Decreto.

Torredembarra, 12 Agosto de 1844.

Antonio Gibert

D'aquest document podem extreure que el comte de Santa Coloma va ser propietari del lloc fins al 1837. Si tenim present que l'Argilaga es va unir a la Secuita al 1846, ens trobem que l'Argilaga i Montbuí va ser llegítimament propietaria dels seus destins en el temps que va del 1837 al 1846, es a dir, durant 9 anys. Encara que sembla que la constitució de l'ajuntament de l'Argilaga i Montbuí és anterior (a partir d'unes contribucions del juliol de l'any 1836)

Pleit entre Juan Torre de Villalonga y José Contijoch. 31 d'agost de 1843

En el lugar de Argilaga y Mombuy a los 31 dias del mes de agosto de 1843 ante el Sr. D. Juan Farre Alcalde Consistorial del mismo parecieron a juicio de conciliación Antonio Massoni de Villalonga con su nombre bueno Pedro Juan Torres de Villalonga demandante de una y José Contijoch con su nombre bueno Juan José ambos de este lugar demandado de otra.

El demandante pide que en virtud de la cesión de derechos y bienes le envio Pablo Vidaler y Antonio Rull de la Villa de Nulles segun escritura publica que presenta y poseyendo el demandado otra de las piezas de tierra pertenecientes al espresado Vidales se le obligué a reconocer por dueño de dicha pieza de tierra al demandante.

El demandado contesta que posee dicha pieza de tierra por haberla comprado legítimamente segun escritura publica que también presenta y se niega a la demandada.

Y oidar las partes y hombres buenos y viendo su Juez del acto inconciliable este asunto y pasando la cantidad de lo que la ley le permite poder deliberar mandando las partes al tribunal competente y lo firmaron los que supieron y por los que no lo hizo el infinito que certifico.

Juan Ferre Alcalde.

Anton Masoni

Pedro Juan Torres

L'alcalde en aquest document és Juan Ferre al meys des del 31 d'agost de 1843.

Eleccions a l'Argilaga i Montbuí. 29 de febrer de 1844

En el lugar de Argilaga y Mombuy a los 29 dias del mes de febrero del año 1844 a las diez de la mañana se reunieron ante el Ayuntamiento Pleno el Presidente y Secretario escrutadores que abajo firman para hacer el resumen general de votos emitidos en los tres dias anteriores. Por el secretario escrutadro Don Francisco Domingo se leyó el acta anterior y verificado el resumen de los votos el Sr. Presidente anunció el siguiente resultado.

Para Alcalde y su suplente.

Pablo Domingo 10

Juan Martí 5

José Contijoch 4

Juan Martí Pachs 3

Ramon Martí 3

José Dalmau Hostalé 2

Francisco Figueras 1

Para regidores y sus suplentes

Ramon Manyé 10

Ramon Martí 9

José Dalmau viudo 6

Cayetano Dalmau 6

Juan Martí Pachs 5

José Contijoch 5

José Dalmau Hostalé 5

Juan Martí Carló 3

Francisco Domingo 2

Pablo DOmingo 2

Juan Pallarès 2

José Dalmau 1

Juan Dalmau Caret 1

Tomas Manyé 1

Para síndics y su suplente

José Dalmau Hostalé 6

Ramon Manyé 4

Francisco Domingo 3

Juan Martí Carló 3

Ramon Martí 3

José Dalmau viudo 3

Tomas Manyé 2

Juan Martí 2

Pablo Domingo 2

Juan Pallarès 2

Cayetano Dalmau 1

José Contijoch 1

Juan Solé Patet 1

Nicasio MArtí 1

José Pijoan 1

José Zaragoza 1

No ha habido protesta ni reclamación de nadie. Siendo el número de electores del distrito municipal veinte y dos, han tomado parte en la votación diez y ocho. Y en cumplimiento de lo que previene la ley, firmamos esta acta que quedará original en el archivo del Ayuntamiento, debiendose sacar una copia de ella para remitirla a su tiempo al Sr. Jefe Político.

El Alcalde Presidente

Juan Ferre

El Secretario escrutador

José Dalmau Boada

El Secretario escrutador

José Dalmau

El Secretario Escrutador

Juan Martí

El Secretario Escrutador

Francisco Domingo

És important veure els alcaldes que tenir la població. El 29 de febrer de 1844 es van celebrar eleccions a l'Argilaga i es va redactar l'acta. Van ser 22 els electors del districte municiapl i van prendre part en la votació 18. Les votacions per alcalde van quedar de la següent manera Pablo Domingo 10, Juan Martí 5, José Contijoch 4, Juan Martí Pachs 3, Ramon Martí 3, José Dalmau Hostalé 2 i Francisco Figueras 1. L'acta va ser firmada per l'alcaldre Joan Ferré i els Secretaris escrutadors van ser José Dalmau Boada, José Dalmau, Juan Martí i Francisco Domingo.

Al 12 d'abril de 1844 en el llibre de comtes de 1844 apareix com alcalde en Juan Marí.Tit Estilas va ser el alcalde de la Secuita a partir del 1846?

Pqdró de l'Argilaga i Montbuí. 18 de maig de 1819
Corregimiento de Tarragona. Año 1819. Lugar de Montbuí

Padrón comprensivo de los vecinos del lugar de Montbuy que tienen casa abierta en el mismo, formando con arreglo a la ordenanza de reemplazos del año 1800 adicional de 21 Enero ultimo y ordenes que para ellos han mediado del Sr. Yntendente de este Exercito y Principado, a saber.

Calle unica Casa número 1 Antonio Giné
Calle unica Casa número 2 Juan Ferré
Calle unica Casa número 3 Ramon Soler
Calle unica Casa número 4 Madalena Mañé
Calle unica Casa número 5 Juan Pallarés

Número de vecinos en este lugar 5
Exceptuados por ordenanza
Total de número de vecinos que quedan útiles 5

Segun queda demostrado comprende este padron cinco vecinos que son los que componen el vecindario de este pueblo, y para que conste y a los fines prevenidos en el articulo 6 de la ordenanza 27 de Octubre de 1800 firmamos este con la unión del reverendo cura parroco. No hay parroco

El Bayle del Lugar de Montbuy certifico que el el presente padron se ha leido en mi presencia y en la de Antonio Giné testigo con todas las formalidades prescritas en los artículos 4-5 de la ordenanza 27 Octubre de 1800 en el quan no se ha anotado ninguna corrección ni protesta causada por ninguna representación.

Montbuí 18 de mayo de 1819
Estat de les comtes lloc Argilaga i Montbuí. 1841

En el lugar de Argilaga y Mombuy a los treinta dias del mes de enero del año mil ochocientos quarenta y dos, pasadas cuentas al Magco. Aynto. Consistorial del año pasado 1841 quedó el siguiente resultado.

Total cargo. 5068
Total data. 4766
Resta a favor del comun

Cuya cuenta de cargo y data quedó aprobada en la propia fecha y firmada y sellada en la propia forma para que conste.

Juan Martí, regidor primero
José Dalmau, síndico

Conveni entre los mozos de l'Argilaga i Montbuí. 7 de mayo de 1843

Convenio celebrado entre los mozos de l'Argilaga i Mombuy en dicho lugar a los sietes dias del mes de mayo del año 1843, en presencia del Ayuntamineto Consistorial de la forma siguiente.

Francisco Manyé promete pagar la cantidad de ochenta
Agustin Solé ochenta
Ramon Manyé cuarenta
José Domingo ciento y veinte
José Dalmau ciento y veinte
José Farré ochenta

Entendiendose que el total de estas sumas será enterea para el mozo que le toque el número primero en el sorteo de dicho año.

Juan Ferre alcalde
Juan Dalmau regidor segunda

Lista de los mozos de l'Argilaga i Montbuí comprendidos en el reemplazo del corriente 28 d'abril de 1843

Francisco Mañe
José Dalmau
José Domingo
José Farré
Agustin Solé
Pedro MArtí, exento por hijo de viuda pobre. 18
Juan Dalmau 21
Juan FArré 21
Ramon Manyé 18
Buenaventura Martí 21
Antonio Solé 20
Antonio Solé Rull 20

Lo que se hace saber al publico para que si dentro del termino de la ley no presentan sus reclamaciones se procederá al sorteo sin admitir después alguna.

Argilaga y Mombuy 28 abril 1843
Por acuerdo del Ayuntamiento Consistorial
Jaime Viñes Puig.

Instal·lació d'un semàfor

2010-12-26T12:47:00.001-08:00

- La Casa de la Vila, desembre de 1998, 9

S'instal·len tanques de protecció a diferents indrets de l'Argilaga

2010-12-26T12:45:00.000-08:00

- La Casa de la Vila, desembre de 1998, 6.

Enderrocament del sostre del Cafè de l'Argilaga

2010-12-26T12:42:00.000-08:00

- La Casa de la Vila, juny del 2000, 9

Bicentenari de la parròquia i cinquantenari de la nova església de l'Argilaga

2010-12-26T12:37:00.001-08:00

- La Casa de la Vila, juny del 2000, 12

Coses fetes a la revista Quatre

2010-12-24T07:47:00.000-08:00

Guia turística pel Baix Gaià

2010-12-24T01:06:00.000-08:00

http://www.gastronomiacatalana.net/

http://www.gastronomiacatalana.net/paginas/turismo_text.htm

En aquest enllaç es pot veure la pàgina "Produccions gastronòmiques i artístiques de Catalunya". A l'apartat projectes hi ha una interessant relació de fires, congressos, llibres i tríptics del Baix Gaià. El turisme dins el Baix Gaià es pot entendre com un motor de creixement general de la zona, i en aquest context una Guia turística és una invitació a descobrir i redescobrir sota el prisma de la motivació gastronòmica i humana, i, també, amb el rerefons de la promoció i divulgació turística.

La guia turística del Baix Gaià està exhaurida però Clicant aquí pots veure la fitxa de l'Argilaga de forma gratuïta.

Caminada (1 de maig de 2010)

2010-12-19T08:42:00.000-08:00

Clica aquí per veure la galeria fotogràfica.

Cinema a l'Argilaga

2010-12-17T02:13:00.000-08:00

CURTMETRATGES

Estrena: 05 de December de 2010 a les 18:30h al Cafè
Es projectaran dos curtmetratges protagonitzats i realitzats pels joves del poble

Títols:
Ens hem perdut a les escoles.
El misteriós crim a la Pelu. Clica aquí per veure'l al youtube

LLARGMETRATGE

Estrena: 01 de gener de 2011 a les 07:00h al Cafè.
Es projectarà un llargmetratge protagonitzat i realitzat per joves del poble.

Títols
Joc de mentides. Clica aquí per veure'l al youtube
http://www.tinet.cat/~mbrullas/
Durada:
45 minuts

Sinopsi:

Un home estrany, un rodamón, ha arribat al poble. Entre l'Anna, el Marc, l'Esther i la Cristina cada vegada hi ha més mal ambient. La presència d'aquest home d'entre altres coses fa que les relacions es trenquin, sobretot entre l'Esther i l'Anna. Porten un temps que no se suporten, i després d'unes quantes mentides, la cosa acaba petant. La Natàlia i la Eva, que és una noia que ha agafat el bar del poble, s'han fet amigues. La Natàlia esta i·lusionada amb un projecte que ha de presentar a Barcelona, però un imprevist li farà cambiar els plans. Algú ha trucat a l'ambulància perquè s'ha trobat una noia al terra, al mig de la carretera, inconscient... Aquesta noia és l'Esther.

Informació sobre el fons parroquial de l'Argilaga

2010-12-02T00:35:00.000-08:00

Us adjunto el butlletí electònic de l'Arxiu Històric Diocesà de Tarragona amb un article força interessant sobre el fons parroquial de l'Argilaga ingressat en aquest arxiu.

Clica aquí per veure el butlletí

Els pedrissos

2010-11-29T08:37:00.000-08:00

Un pedrís és un banc fet de pedra del país. Pot ser que aquesta paraula tan simple els nostres fills no la coneguin, perquè en molts pobles els pedrissos han anat desapareixent per diferents circumstàncies.

Els pedrissos de poble estan fets de pedra amb morter de l’època i normalment es troben adossats a la paret de la façana d’algunes cases. Durant els mesos d’estiu als vespres els vilatans si seuen a prendre la fresca amb la família o amb els veïns, costum que s’ha anat perdent. Per això, s’haurien de conservar els pocs pedrissos que queden, sempre que no molestin la circulació de vehicles. N’hi ha que tenen un carisma rural molt especial, i és que són un llegat que forma part de la cultura popular catalana.

El llop i la guineu a la festa major de Peralta

2010-11-28T23:25:00.001-08:00

Dos animals , el llop i la guineu, pacten sortir a buscar menjar. La guineu li diu que distregui a la gent tocant la campana mentre ella surt a buscar menjar. El llop puja al campanar i comença a tocar la campana, mentre la guineu entra dintre d'una de les cases i es menja una cassola amb conill. Quan arriba el llop totalment famèlic i es troba amb la guineu en plena digestió li diu: No he trobat res per menjar, em trobo malament i tinc que anar a dormir.

S'explica també que les campanes sonaven durant tota la nit a Peralta i els veïns no sabien per quin motiu. El ritme de les campanes no era conegut i tocaven a altes hores de la nit. Van començar a pensar que aquells sons misteriosos eren fruit dels fantasmes que hi havien hagut a l'antic castell del poble i que després de tants anys tornaven per reclamar allò que era seu. Finalment, uns homes valents anaren fins al campanar i en obrir la porta de l'església veieren a la corda del campanar una sombra que es balancejava amunt i avall. En aproximar-se van veure que es tractava d'una guineu que si havia quedat enredada en entrar-hi furtivament segurament atreta pel confort del lloc.

I es que ja ho diuen que a Peralta la guineu hi salta i que a Renau el llop hi jau.